Monestirs de
Catalunya
Benedictins
Canonges agustinians
Monestir de Santa Maria de MeiÓ
< anterior Inici Catalunya Noguera Vilanova de MeiÓ segŘent >
castellano
cercador contacte facebook

Noguera

Aquest cenobi fou fundat com a monestir independent, pel senyor del castell de MeiÓ, Guillem de MeiÓ, en una data incerta de la primera meitat del segle XI, entre el 1010, data de la recuperaciˇ del lloc de mans sarra´nes, i el 1040, que Ús quan hom tÚ la primera notÝcia de la seva existŔncia.

No sabem tampoc sota quina regla es regia aquest establiment. ╔s de suposar que no era benedictÝ ja que hom tÚ notÝcies (cap el 1080) d'una reforma del cenobi on es diu que en endavant seguiran les directrius de Benet de N˙rsia. Aquesta reforma seria conseqŘŔncia de la decadŔncia registrada arran d'una incursiˇ sarra´na, que havia deixat el lloc en ru´na.

Santa Maria de MeiÓ
Santa Maria de MeiÓ

Aquella primera reforma no va tenir Ŕxit per l'oposiciˇ de l'abat. A partir del 1091 comencen a aparŔixer nombrosos clergues, que a principi del segle XII s'anomenen canonges. El 1105 trobem dirigint la comunitat un prior en lloc de l'abat.

El 1140 el prior del monestir va fer donaciˇ del mateix a Santa Maria de Ripoll amb la intenciˇ de que els monjos observessin la regla benedictina. Aquesta donaciˇ es va confirmar mÚs tard i fou ja definitiva a partir del 1183 data en que la famÝlia dels fundadors hi donaren la seva conformitat.

Santa Maria de MeiÓ
Santa Maria de MeiÓ

Sota la dependŔncia de Ripoll entrÓ en una etapa d'estabilitat, els priors eren nomenats des d'aquell monestir d'acord amb els antics senyors del priorat. L'any 1315 el visitador de Tarragona feu constar que tot i que l'esglÚsia es trobava ben parada, el monestir era destru´t; la comunitat estava formada per clergues, monjos i conversos; moltes de les rendes del priorat havien estat apropiades per l'abat del monestir de Ripoll. La situaciˇ moral era de total disbauxa i fins i tot el prior tenia p˙blicament una concubina, com tambÚ la tenien altres canonges, i un darrer era acusat de sodomia.

Santa Maria de MeiÓ
Santa Maria de MeiÓ

Els priors comendataris van agreujar els mals del priorat, i des del 1445 es deslligÓ de Ripoll i va passar a dependre directament de la Santa Seu. La comunitat continuava amb la seva situaciˇ ambigua, formada per canonges i monjos, els primers amb categoria superior. Aix˛ feia que hom la considerÚs una can˛nica i que el papa intentÚs secularitzar-la el 1592, cosa que no va prosperar. Aleshores continuÓ com a priorat clarament benedictÝ, amb certa dependŔncia, altre cop, de Ripoll.

El 1693 es va reformar l'esglÚsia en la seva totalitat i el 1837 va arribar la fi del cenobi, amb la seva desamortitzaciˇ.

Santa Maria de MeiÓ
Santa Maria de MeiÓ

Santa Maria de MeiÓ
Santa Maria de MeiÓ
Caputxins d'Olot
Santa Maria de MeiÓ
Dibuix de Jaume Pahissa publicat a
Las casas de religiosos en Catalu˝a...

Santa Maria de Palau de Rialb
L'esglÚsia de Santa Maria de Palau de Rialb (Noguera)
que depenia de Santa Maria de MeiÓ

Bibliografia:
- BARRAQUER, Cayetano. Las casas de religiosos en Catalu˝a durante el primer tercio del siglo XIX. Francisco J. - AltÚs. Barcelona, 1906
- BENET I CLAR└, Albert. Catalunya romÓnica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: EnciclopŔdia Catalana, 1994

 

Situaciˇ:

El priorat de Santa Maria de MeiÓ Ús situat al poble del mateix nom, a ponent de Vilanova de MeiÓ

Baldiri B. - Abril de 2012