|
Hom té constància de
l'església parroquial de Santa Maria de Manlleu des de l'any 906, amb
motiu de la seva consagració. Aquest edifici es va renovar totalment el
1086, data de la segona consagració. En aquesta època es registren
diversos enfrontaments entre la casa de Manlleu i el bisbat de Vic pel
domini d’aquesta parròquia. Mentre això passava, es devia iniciar la
vida canonical al voltant de l’església, fet que no es pot confirmar
documentalment fins el 1105, quan es va reorganitzar sota la regla de
Sant Agustí. |
Santa Maria de Manlleu |
|
|
Reconstrucció parcial del claustre
romànic |
Galeria gòtica |
|
|
Durant els segles XIII i XIV la
comunitat monàstica va passar per una època d’esplendor, però a
finals del segle XIV començava la seva decadència, amb disminució
del nombre de membres de la comunitat. Entre els anys 1429 i 1435,
aproximadament, la canònica fou unida a la de
Sant Joan de les
Abadesses. L’estat de decadència es va anar agreujant fins que es va
secularitzar el 1592 i fou unida al convent dominicà de
Sant Jaume
de la Schola Christi, de Tremp, unió que es perllongà fins la
desamortització de 1835. |
Santa Maria de Manlleu |
|
|
L’església actual es va aixecar
sobre l’antic edifici romànic i la seva construcció va malmetre les
estructures anteriors, tot i que encara es conserva una part del
claustre romànic, aquest es va desmuntar després del 1939 i més
endavant es va tornar a aixecar a la part posterior del temple. Una
galeria gòtica, del segle XVI serveix d’atri. |
Façana de l'església |
|
|
Claustre de Santa Maria de Manlleu,
abans de desmuntar-lo (1916)
D'una fotografia estereoscòpica de
Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
El claustre romànic abans de la
reconstrucció
Fotografia de la Família Cuyàs (sense data)
Institut Cartogràfic de Catalunya |
|
Bibliografia:
-
PLADEVALL I FONT, Antoni. Catalunya Romànica. Vol. II, Osona I.
Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984. |
|
|
|
Situació
L'església de Santa Maria és la parroquial
de Manlleu, al centre de la vila
|
|
