Monestir de Santa Maria de Senterada

Santa Grada / Sancta Grata

(Senterada, Pallars Jussà)

Santa Maria de Senterada
Santa Maria de Senterada
L'actual església parroquial

El monestir de Santa Maria de Senterada fou fundat abans de l'any 814 pel bisbe Possidoni d'Urgell amb el vistiplau de Lluís el Pietós. El primer document en què s'esmenta el lloc el va signar el mateix monarca l'any 823 i fa referència a l'acte de l'any 814 i el qualifica de "refundació", el que fa pensar que a Senterada hauria existit un monestir ja al segle VIII, en època visigòtica, conegut com a Santa Grata i que perdurà fins a la intervenció de Possidoni i el canvi d'advocació.

Santa Maria de Senterada
Lluís el Pietós
Il·lustració de Les grandes Chroniques de France (1390-1405)
Bibliothèque nationale de France

Tot i estar sota la protecció reial, el lloc es trobava efectivament sotmès al bisbat d'Urgell. El bisbe Sisebut va deixar un llibre al monestir de Santa Grata en el seu testament, datat el 839. El 848 l'abat Agilà de Senterada intervenia en la fundació de Sant Julià de Sentís. El 923 es torna a esmentar el lloc amb el qualificatiu de "domus", Abadal considera que en aquesta època s'hauria extingit coma casa monàstica, però continuaria sotmesa al bisbat d'Urgell. El 1042 es va endegar la restauració de la casa, amb una comunitat de canonges depenent de la Seu d'Urgell. El 1312 encara es troba una referència a una reduïda canònica, però el 1314 ja no es fa esment de la comunitat, hom parla només de l'església parroquial, funció que encara manté.

Senterada
Senterada
Fotografia publicada a Geografia General de Catalunya. Lleyda (1908-18)

Bibliografia:
  • ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya Carolíngia. Vol. 3. Els comtats de Pallars i Ribagorça. 2a part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • CASES, Maria-Lluïsa; ADELL, Joan-Albert (1993). Santa Maria de Senterada. Catalunya romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • COY I COTONAT, Agustí (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
  • GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d'esglésies. Vol. 8. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín
  • ROCAFORT, Ceferí (1908-18). Geografia General de Catalunya. Província de Lleyda. Barcelona: A. Martín
  • VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. X. Viage a Urgel. Valencia: Oliveres

Situació:

Senterada és a la carretera entre la Pobla de Segur i el Pont de Suert, a l'entrada de la Vall Fosca