Benedictins / canonges
 

El monestir de Sant Genís de Bellera es troba esmentat per primer cop el 840, en una venda. Sembla que el lloc hauria estat fundat poc abans per l'abat Vulgarà. En els anys següents hom continua trobant més referències del lloc, el que demostra la seva vitalitat. A mitjan del segle XI comença la decadència, tot i la protecció dels comtes de Pallars. El lloc és disputat pels monestirs de Lavaix i Gerri i hom el troba com a possessió tant del primer com del segon.

El 1203 s'esmenta el lloc com a priorat depenent de Lavaix. Ja abans (el 1092) havia esdevingut una canònica, seguint el passos de Lavaix. Quan aquest darrer fou convertit en monestir cistercenc, Sant Genís continua com a canònica, així el 1272 hi consta una comunitat de nou canonges. El 1314 s'esmenta com a parròquia depenent encara de Lavaix.

L'antic monestir és conegut actualment com les Bordes de Sant Genís, o de Torres. Als anys vint les dependències conventuals foren transformades en corrals. El que havia estat l'església és la part més antiga del conjunt.