Benedictins / benedictines
 

Esmentat el 859, quan el seu abat Deligat rebé el privilegi d'immunitat del comte Rampó de Tolosa. Va passar a dependre del monestir de Gerri el 865 i de la Grassa abans del 948, cessions que comportaren litigis. En 949 esdevingué monestir femení. Vinculat des del 950 a la Grassa (amb un bon nombre de possessions a les valls veïnes), fou priorat seu des de la fi del segle XI fins a 1337, data en què fou cedit a Gerri a canvi de retenir moltes de les propietats del Burgal. Fou secularitzat el 1570, però subsistí, al menys nominalment, fins la desamortització (1835).

Sant Pere del Burgal

Ruïnes de Sant Pere

De l'església es conserva la capçalera de llevant, amb els tres absis (el central tancat i convertit en capella, l'únic espai cobert), el mur i els arcs de separació de la nau de tramuntana, i l'absis de ponent. De les altres dependències monàstiques no es conserva gran cosa, restes de murs cobertes d'esbarzers. S'hi ha trobat un paviment de còdols.