Monestirs de
Catalunya

Hospitalers
Hospitaleres

Comanda d'Alguaire
< anterior Inici Catalunya Segrià Alguaire següent >
castellano
cercador contacto facebook

Segrià

El castell d’Alguaire, d’origen musulmà, no es troba documentat fins el 1083 i s’hauria recuperat amb la caiguda de Lleida (1149) o poc abans. El 1151 Ramon Berenguer IV de Barcelona va atorgar carta de poblament per ocupar el lloc d’Alguaire. El castell i la vila foren de domini reial fins que el 1186 Alfons el Cast va cedir la senyoria a l’orde de l’Hospital.

Alguaire
El convent d'Alguaire amb la capella de Merli a sota

Alguaire
El convent d'Alguaire a Algoire
Detall d'una vista del lloc, de Sieur de Beaulieu (1668?)
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
Alguaire
Muralles d'Alguaire

El castell d’Alguaire va esdevenir en aquell moment en seu d’una comanda hospitalera. El 1194 Ermengol VIII d’Urgell va confirmar la donació dels castells de Pedrís (Noguera) i la Portella (a llevant d'aquí) a la casa d’Alguaire. El 1250 es registra un canvi important quan el senyoriu del lloc fou cedit a la comanda femenina de Cervera constituïda el 1245 i que cercava un lloc més apropiat per establir-se. Una butlla del 1262 va aprovar la fundació de la comanda d’Alguaire on es va traslladar la comunitat procedent de Cervera i el castell va quedar ocupat per les monges hospitaleres. La capella es va dedicar a Sant Joan.

Alfons el Cast
Alfons el Cast
Imatge de Wikimedia Commons

Alguaire
Alguaire
Alguaire
Alguaire

Aquest establiment es va beneficiar de la protecció dels comtes d’Urgell i de la corona, a més estava exempt de jurisdicció episcopal, era una de les cases més importants del Gran Priorat, del que formava part, i la seva comunitat estava integrada per filles de la noblesa. El lloc va patir especialment durant la guerra dels Segadors i la comunitat de monges es va veure obligada a abandonar l’establiment i refugiar-se a Lleida i Barcelona. El 1653 hi van poder tornar, però l’estat en que van trobar el lloc va fer que el 1699 es traslladessin definitivament a Barcelona mentre el castell i convent d’Alguaire s’anava degradant i perdent. Les restes visibles es limiten ara a fragments de muralla de tàpia.

Alguaire
Planta del castell i convent d'Alguaire
A Plan du chasteau d'Alguire près l'Aide, en Catalogne, ainsy qu'il a esté fortiffié
Beaulieu (1647)
Bibliothèque nationale de France

Sota el castell, a l’entrada da població, es troba encara la capella de la Mare de Déu de Merli, depenent del convent d’Alguaire i on es venera la imatge de la Mare de Déu d’aquest nom. L’església es va aixecar potser sobre un edifici anterior, quan van arribar les monges a Alguaire. Una llegenda que alguns situen a l’època de la priora Sibil·la de Castellvell (1310-29) diu que el comte Ermengol d’Urgell va mantenir diferències amb la comunitat d’Alguaire i aquest va determinar atacar Alguaire i el convent. La miraculosa intervenció de la Mare de Déu va provocar la ceguera temporal del comte quan es trobava al pont d’Albesa, fent-lo retrocedir i convertint-lo en protector de la casa.

Alguaire
Capella de la Mare de Déu de Merli
Alguaire
Capella de la Mare de Déu de Merli

Alguaire
Portal de la capella
Alguaire
Escut a la llinda de la capella
Alguaire
Capella de la Mare de Déu de Merli

Alguaire
Interior
Alguaire
Interior
Alguaire
Imatge actual de la Mare de Déu de Merli

Als laterals del presbiteri de la capella es troben els murals amb la representació del miracle de la Mare de Déu de Merli i el comte Ermengol Alguaire Alguaire
Alguaire
Alguaire Alguaire

Bibliografia:
- PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio. El Real Monasterio de Ntra. Sra. de Alguaire y San Juan de Jerusalén de Barcelona. 1250-1950. Barcelona: Bartrés, 1951
- ERITJA, Xavier; ORTEGA, Pascual. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997
- FUGUET SANS, Joan. Templers i hospitalers. III. Barcelona: Rafael Dalmau Ed, 2000
 

Situació:

- Les restes de la comanda es troben dalt d'un turó, a ponent d'Alguaire

- L'església de la Mare de Déu de Merlí es troba a la població

Baldiri B. - Març de 2012