|
El castell
d’Alguaire, d’origen musulmà, no es troba documentat fins el
1083 i s’hauria recuperat amb la caiguda de Lleida (1149) o poc
abans. El 1151 Ramon Berenguer IV de Barcelona va atorgar carta
de poblament per ocupar el lloc d’Alguaire. El castell i la vila
foren de domini reial fins que el 1186 Alfons el Cast va cedir
la senyoria a l’orde de l’Hospital. |
El convent d'Alguaire amb la
capella de Merli a sota |
|
Aquest
establiment es va beneficiar de la protecció dels comtes
d’Urgell i de la corona, a més estava exempt de jurisdicció
episcopal, era una de les cases més importants del Gran Priorat,
del que formava part, i la seva comunitat estava integrada per
filles de la noblesa. El lloc va patir especialment durant la
guerra dels Segadors i la comunitat de monges es va veure
obligada a abandonar l’establiment i refugiar-se a Lleida i
Barcelona. El 1653 hi van poder tornar, però l’estat en que van
trobar el lloc va fer que el 1699 es traslladessin
definitivament a Barcelona
mentre el castell i convent d’Alguaire s’anava degradant i
perdent. Les restes visibles es limiten ara a fragments de
muralla de tàpia. |
Planta del castell i convent
d'Alguaire
A Plan du chasteau d'Alguire près l'Aide, en Catalogne, ainsy qu'il
a esté fortiffié
Beaulieu (1647)
Bibliothèque nationale de France |
