Monestirs de
Catalunya
Canonges aquisgranesos
Canonges agustinians
Canònica de Santa Maria de Solsona / Catedral de Solsona
< anterior Inici Catalunya Solsonès Solsona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Solsonès
 
< monestirs imprescindibles... >

Origen

La primera notícia que hom té de l'església de Santa Maria de Solsona és a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell (819), pel que fa a la canònica, sembla que ja existia a començament del segle següent. Tot fa pensar que en aquella època es devia iniciar la construcció d’una església nova. Hi ha una acta de consagració amb la data de 977.

Al segle XI hom té constància d'una època de prosperitat. Al 1084 els canonges ja seguien la regla de sant Agustí i tot fa pensar que anteriorment havia estat una canònica aquisgranesa.

Catedral de Solsona
Catedral de Solsona


Catedral de Solsona
Exterior de la capella del Claustre

Catedral de Solsona
Façana de ponent de l'església


Esplendor

El 1070 es va consagrar un nou temple, en aquesta època hi depenien una dotzena d'esglésies, nombre que es va incrementar considerablement més endavant. El 1163 va tenir lloc la tercera consagració de l'església, bastida amb la intervenció d’Ermengol VII d’Urgell, aquesta casa comtal protegia la canònica, alhora que rebia també el favor dels papes, unes butlles d’Alexandre III i Climent III confirmen les possessions de Solsona.

Els segles XIII i XIV foren de continuïtat, la comunitat era nombrosa i els seus béns considerables i estesos arreu.

Catedral de Solsona
Portada de ponent

Catedral de Solsona
Restes de la portada romànica al portal nord


El bisbat

El 1592 es va suprimir la canònica, que fou secularitzada. L’any següent es crearia el nou bisbat de Solsona (a compte dels bisbats d’Urgell i Vic) incloent les rendes de la canònica de Santa Maria de Solsona, a més d’altres, i ocupant l’església canonical que passaria a catedral, on s’hi mantindria una canònica de tipus catedralici.

Catedral de Solsona
Portada nord (1780)

Catedral de Solsona
Interior de l'església amb trets gòtics

Catedral de Solsona
La catedral de Solsona
Gravat de J. Pinós publicat a:
La Ilustració Catalana. Núm. 91 (1883)


L’església

Les restes romàniques que encara es conserven corresponen a l’edifici consagrat el 1163. Aquest edifici ha sofert profundes transformacions en èpoques posteriors: la nau gòtica de començament del segle XIV i el presbiteri dels segles XVII i XVIII.

Un element important entre les construccions és la capella del Claustre, on es venera la imatge de la Mare de Déu. Aquesta capella ha estat feta i refeta diverses vegades tot situant-la en indrets diferents, pel que ha anat afectant tant l’església com les dependències canonicals.

Catedral de Solsona
Campanar romànic

Catedral de Solsona
Capella de la Mare de Déu del Carme


Al segle XVIII es va desmuntar la portada romànica decorada amb relleus. Ara, al seu lloc hi ha la que es va fer el 1780, amb l’èxtasi de sant Agustí.

L’edifici fou incendiat el 1810 amb la Guerra del Francès, bona part de les voltes de l’església van caure i el mobiliari es va perdre, entre altres el retaule de la Mare de Déu del Claustre, obra de Jacint i Carles Moretó.

Catedral de Solsona
Antic portal del claustre

Catedral de Solsona
El claustre actual


El claustre

La canònica estava dotada d’un claustre d’època romànica, que es va refer gairebé completament al segle XVIII. D’aquella primera construcció en resten alguns elements que es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Aquell claustre es trobava a un nivell més elevat en relació amb l’església i en aquell moment es va aprofitar per refer-lo en una posició inferior. És per això que el bell portal d’escola lleidatana que comunicava amb el claustre ara es troba enlairat a manera de gran finestral.

Catedral de Solsona
Antic portal del claustre

Catedral de Solsona
Antic portal del claustre


El Palau Episcopal

Bastit sobre elements de l’antiga canònica. És un edifici de finals del segle XVIII.

La Mare de Déu del Claustre

Es tracta d’una imatge de la Mare de Déu, de molta veneració. La seva excel·lent factura està relacionada amb els tallers tolosans del segle XII, tot i que hi ha certa controvèrsia amb la seva datació i origen.

Retaule de la Mercè

Obra de Carles Moretó i Brugaroles (1721-1780), amb policromia d’Antoni Bordons (1710?-1779).

Catedral de Solsona
Element del claustre romànic
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Catedral de Solsona
Element del claustre romànic
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona


Catedral de Solsona
Palau Episcopal (s. XVIII)

Catedral de Solsona
Mare de Déu del Claustre

Catedral de Solsona
Retaule de la Mercè


Catedral de Solsona
Element de l'antiga catedral
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Catedral de Solsona
Element de l'antiga catedral (portada nord ?)
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Catedral de Solsona
Element de l'antiga catedral
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona


Catedral de Solsona
Catedral de Solsona
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1915
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Catedral de Solsona
Catedral de Solsona
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1924
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


Bibliografia:
- Ramon Planes i Albets. Catalunya Romànica. Vol. XIII. El Solsonès, la Vall d’Aran. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1987
- Joaquim Calderer i altres. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Romànic i Gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1990
- Antoni Llorens Solé. La Mare de Déu del Claustre. Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona. Solsona, 2006
Enllaç
- Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Situació

La catedral de Solsona és al nucli vell de la ciutat


Catedral de Solsona

Baldiri B. - Maig de 2012