 |
Monestirs de Catalunya |
Canonges
|
Canònica de Santa Maria de
Solsona / Catedral de Solsona Canonges |
|
|
||||||||||||||||
|
Esplendor El 1070 es va consagrar un nou temple, en aquesta època hi depenien una dotzena d'esglésies, nombre que es va incrementar considerablement més endavant. El 1163 va tenir lloc la tercera consagració de l'església, bastida amb la intervenció d’Ermengol VII d’Urgell, aquesta casa comtal protegia la canònica, alhora que rebia també el favor dels papes, unes butlles d’Alexandre III i Climent III confirmen les possessions de Solsona. Els segles XIII i XIV foren de continuïtat, la comunitat era nombrosa i els seus béns considerables i estesos arreu. |
|
|
||
|
|
||||
|
El bisbat El 1592 es va suprimir la canònica, que fou secularitzada. L’any següent es crearia el nou bisbat de Solsona (a compte dels bisbats d’Urgell i Vic) incloent les rendes de la canònica de Santa Maria de Solsona, a més d’altres, i ocupant l’església canonical que passaria a catedral, on s’hi mantindria una canònica de tipus catedralici. |
|
|
||
|
|
||||
|
L’església Les restes romàniques que encara es conserven corresponen a l’edifici consagrat el 1163. Aquest edifici ha sofert profundes transformacions en èpoques posteriors: la nau gòtica de començament del segle XIV i el presbiteri dels segles XVII i XVIII. Un element important entre les construccions és la capella del Claustre, on es venera la imatge de la Mare de Déu. Aquesta capella ha estat feta i refeta diverses vegades tot situant-la en indrets diferents, pel que ha anat afectant tant l’església com les dependències canonicals. |
|
|
||
|
|
||||
|
Al segle XVIII es va desmuntar la portada romànica decorada amb relleus. Ara, al seu lloc hi ha la que es va fer el 1780, amb l’èxtasi de sant Agustí. L’edifici fou incendiat el 1810 amb la Guerra del Francès, bona part de les voltes de l’església van caure i el mobiliari es va perdre, entre altres el retaule de la Mare de Déu del Claustre, obra de Jacint i Carles Moretó. |
|
|
||
|
|
||||
|
El claustre La canònica estava dotada d’un claustre d’època romànica, que es va refer gairebé completament al segle XVIII. D’aquella primera construcció en resten alguns elements que es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Aquell claustre es trobava a un nivell més elevat en relació amb l’església i en aquell moment es va aprofitar per refer-lo en una posició inferior. És per això que el bell portal d’escola lleidatana que comunicava amb el claustre ara es troba enlairat a manera de gran finestral. |
|
|
||
|
|
||||
|
El Palau Episcopal Bastit sobre elements de l’antiga canònica. És un edifici de finals del segle XVIII. La Mare de Déu del Claustre Es tracta d’una imatge de la Mare de Déu, de molta veneració. La seva excel·lent factura està relacionada amb els tallers tolosans del segle XII, tot i que hi ha certa controvèrsia amb la seva datació i origen. Retaule de la Mercè Obra de Carles Moretó i Brugaroles (1721-1780), amb policromia d’Antoni Bordons (1710?-1779). |
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
|
||
|
|
||||
|
||||
|
|
||
|
Bibliografia: - Ramon Planes i Albets. Catalunya Romànica. Vol. XIII. El Solsonès, la Vall d’Aran. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1987 - Joaquim Calderer i altres. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Romànic i Gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1990 - Antoni Llorens Solé. La Mare de Déu del Claustre. Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona. Solsona, 2006 |
Enllaç - Museu Diocesà i Comarcal de Solsona  |
|
|
|
||
|
Situació La catedral de Solsona és al nucli vell de la ciutat |
|
|
| Baldiri B. - Maig de 2011 |
