Una tradició ens explica que la Mare de Déu de la Bovera fou trobada de manera miraculosa per un pastor en la soca d’una alzina. Cada cop que pretenien portar-la al poble de Guimerà, la imatge de la Mare de Déu retornava a la alzina el que s’interpretava com la voluntat inequívoca d’aixecar un santuari en aquell lloc, dalt un turó a ponent del poble.

Més enllà de la llegenda, hom sap que el 1190 Pere de Tàrrega va fundar el monestir de Santa Maria de la Bovera, que va posar sota la direcció de la seva filla Elisenda, primera abadessa del lloc i amb la protecció del monestir de Vallbona de les Monges. La seva vida fou força curta, el 1237 sota l’abadiat d’Agnès de Guimerà la comunitat fou autoritzada a deixar aquest lloc degut a les condicions precàries que reunia. Una part de la comunitat es va dirigir a Santa Maria de Valldaura, a Olvan, mentre que l’altra es va quedar ben a prop, a la vall del riu Corb, on es va aixecar el nou monestir de Santa Maria de Vallsanta, el trasllat definitiu a aquest lloc es realitzà el 1246, un cop s'acabaren les obres del nou establiment.

Santuari de la Bovera