monestirs que cal conèixer...

Cisterceques
 

L'origen del monestir de Vallbona està lligat a Ramon de Vallbona i la seva comunitat d'ermitans. Després de certes diferències amb el monestir de Poblet, hom aconsegueix aixecar una cel·la a Vallbona on unes religioses dirigides per Berenguera de Cervera es reunien en comunitat (1171).

L'any següent Ramon de Vallbona fa venir una comunitat cistercenca procedent de Tulebras (Navarra) que s'instal·la també prop de Vallbona. Poc després les dues comunitats s'unifiquen a Vallbona, cap el 1174. El 1186, possiblement, van participar en la fundació de Santa Maria de les Franqueses, a Balaguer.

Aviat va començar a rebre la protecció de la casa reial, que es va reflectir en la donació de terres i altres béns. El lloc va anar adquirint importància, fet que es reflecteix el 1228 quan es celebra en aquest monestir un capítol d'abadesses del cister. El 1275 és enterrat al cenobi el cos de la reina Violant d'Hongria.

El 1380 s'estableix una baronia al monestir i d'ell hi depenen amb més o menys intensitat altres centres religiosos: Santa Maria de la Bovera (després Vallsanta), de Guimerà, el Pedregal de Tàrrega, Sant Hilari de Lleida, Santa Maria de Bonrepòs i la Saïdia de València. En la seva època d'esplendor havia arribat a tenir una comunitat de cent cinquanta membres.

A partir del segle XVII comença la davallada del cenobi i la conseqüent pèrdua de béns, rendes i poder. El segle XIX porta diverses exclaustracions, unes motivades per la guerra amb el francès (1809 i 1810) i l'atra el 1835. Aquesta fou, excepcionalment, de curta durada i les monges van poder retornar al monestir sis mesos després. La vida monàstica continua en l'actualitat malgrat alguns fets bèl·lics, com la guerra del 1936-39, quan va patir la major destrucció de la seva història.