Monestir de Santa Maria de Vallbona

Vallbona de les Monges / Colobrers / Vallisbone / Vallebona

(Vallbona de les Monges, Urgell)

Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona

L'origen d’aquest monestir està relacionat amb Ramon de Vallbona, personatge que va aglutinar al seu entorn algunes comunitats eremítiques, entre les quals aquesta de Vallbona. El 1157 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, li va fer donació del lloc de Sòrboles (la Pobla de Cérvoles, les Garrigues) amb la finalitat d’establir-hi una comunitat cenobítica masculina. En aquell moment creixia el monestir de Poblet, que va oposar-se a aquesta fundació en un lloc tant proper, aconseguint que no es pogués desenvolupar i que el 1171 passés a la seva propietat.

Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Façana de l'església del monestir

A més d’aquella comunitat de Sòrboles, Ramon de Vallbona també va impulsar les de Poboleda i Vallbona. D’aquesta darrera comunitat hom té notícies des del 1154, quan s’esmenten els eremites de Santa Maria de Vallbona, lloc que es va beneficiar de la protecció de Ramon de Cervera, senyor d’aquestes terres. El 1164 aquest va facilitar als eremites el castell de Colobrers, situat al sud-est de Vallbona on s’hi va establir un altre nucli, de manera que en aquest sector hi mantenia diversos establiments relacionats entre ells. Es tractava de petites comunitats de caire eremític i mixtes, en les que hi havia homes i dones.

Ramon de Vallbona es va anar acostant a l’òrbita cistercenca i finalment els assentaments de Vallbona es van anar configurant com a cenobi cistercenc femení, el 1171 un Capítol General de l’orde hauria aprovat aquesta integració. El 1172 van arribar monges de la casa femenina de Tulebras (Navarra) per ajudar a la introducció dels costums cistercencs tot i que en el futur no va mantenir vincles amb aquella casa.

El desenvolupament del Cister va impulsar les donacions a favor de Vallbona i el seu creixement. El 1176, a la mort del Ramon de Vallbona, es va reordenar l’establiment, les monges de Colobrers es van traslladar aquell mateix any a Vallbona amb l’abadessa Òria al seu front, on es va començar a bastir el monestir que ha perdurat fins avui. Els monjos es van traslladar a Poboleda. El desenvolupament del monestir cistercenc fou molt ràpid gràcies al suport rebut de la monarquia i la noblesa, el 1198 el papa Innocenci III li va atorgar diversos privilegis, entre ells el d’immunitat, i alhora li confirmava les propietats, el mateix papa ho va confirmar novament en una butlla datada el 1201.

D’altra banda, aviat va començar a expandir-se en altres centres: possiblement les Franqueses (Noguera) el 1186 o Sant Hilari de Lleida (Segrià) el 1204. El lloc va anar adquirint importància i el 1228 es va celebrar en aquest monestir un capítol d'abadesses del Cister. El 1275 fou enterrat aquí el cos de la reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I qui també havia intervingut amb diverses donacions.

Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Timpà de la porta de l'església

Els privilegis que gaudia el monestir foren la base d’un senyoriu, que va convertir Vallbona, amb l’abadessa al seu davant, en un centre de vida política, jurídica i econòmica que aplegava un ampli territori. Gràcies a aquesta situació, d’aquest centre monàstic hi depenien amb més o menys intensitat altres establiments religiosos: Santa Maria de la Bovera (després Vallsanta) a Guimerà, el Pedregal de Tàrrega, Sant Hilari de Lleida, Santa Maria de Bonrepòs i la Saïdia de València. En la seva època d'esplendor havia arribat a tenir una comunitat de cent cinquanta monges.

Des de la seva fundació fins el segle XV es van anar aixecant les dependències monàstiques formant un conjunt que barreja construccions d’èpoques ben diverses. A ran de les disposicions del concili de Trento que prohibia l’existència de monestirs femenins en lloc isolats, la comunitat de Vallbona va permetre la construcció d’habitatges al seu voltant que foren ocupats per nous pobladors formant el poble que encara existeix.

Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Interior de l'església
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Interior de l'església

A partir del segle XVII començava la davallada del cenobi i la conseqüent pèrdua de béns, rendes i poder, per altra banda es van endurir les condicions de clausura que fins aquell moment havien estat molt suaus disposant les monges d’habitacions i recintes d’ús particular. Ja al segle XIX portà diverses exclaustracions, unes motivades per la Guerra del Francès (1809 i 1810) i l'altra el 1835. Aquesta fou, excepcionalment, de curta durada i les monges van poder retornar al monestir sis mesos després. La vida monàstica continua en l'actualitat malgrat alguns fets adversos, com la Guerra Civil del 1936-39, quan va patir la major destrucció de la seva història.

Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Sala capitular
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Sala capitular
Vallbona Vallbona Vallbona Vallbona Vallbona Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
El claustre
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
El claustre
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
El claustre
Vallbona Vallbona Vallbona Vallbona Vallbona Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Interior de l'església del monestir
Fotografia de Josep Salvany (1919)
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
El claustre
Postal antiga
Col·lecció particular
Santa Maria de Vallbona
Santa Maria de Vallbona
Goigs de la Mare de Déu del Claustre
Col·lecció particular

Retaule del Corpus Christi, procedent de Vallbona. Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya
Retaule del Corpus Christi
Retaule del Corpus Christi (1335-45?)
Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer ?)
MNAC - Barcelona
Cos central: La Trinitat sobre un tabernacle, envoltada de la Mare de Déu, Joan Evangelista i àngels

Es tracta de dues peces procedents de la capella del Corpus Christi del monestir de Vallbona. El seu autor és conegut com Mestre de Vallbona de les Monges, que s'ha volgut identificar amb Guillem Seguer. La capella fou creada per Berenguera d'Anglesola a la primera meitat del segle XIV.

Hom desconeix la disposició de les dues taules, generalment es pensa que una devia trobar-se a l'altar (retaule) i la segona, centrada per la Mare de Déu, davant l'altar (frontal). Hi ha qui pensa que les dues peces podrien estar adossades, formant un retaule amb dues cares.

Vallbona
Més informació del retaule...
Retaule del Corpus Christi
Retaule del Corpus Christi (1335-45?)
Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer ?)
MNAC - Barcelona
Cos central: Mare de Déu amb el Nen
Retaule del Corpus Christi
Retaule del Corpus Christi

Bibliografia:
  • BERGADA, Francisco (1928). El Real Monasterio cisterciense de Santa María de Vallbona de las Monjas. Barcelona: F. Puig
  • CATALÀ I ROCA, Pere (1979). Vallbona de les Monges. Els castells catalans. Vol. VI/2. Barcelona: Rafael Dalmau
  • CUSÓ AERRA, Marta (2008). Un monestir cistercenc femení català durant el primer segle borbònic espanyol (1701-1802). Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
  • FORT I COGUL, Eufemià (1965). L’eremitisme a la Catalunya Nova. Studia Monastica. Vol. 7-1. Abadia de Montserrat
  • GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GONZALVO I BOU, Gener (1997). Santa Maria de Vallbona. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GONZALVO I BOU, Gener (2002). El monestir de Vallbona de les Monges. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GONZALVO I BOU, Gener (2003). El monestir de Vallbona de les Monges. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GONZALVO I BOU, Gener (2003). Breu història del monestir de Vallbona. Barcelona: Rafael Dalmau
  • LLADONOSA PUJOL, Josep (1957). El Real Monasterio de Santa Maria de Vallbona. Lleida: Ed. Leridana
  • LLADONOSA PUJOL, Josep (1973). El monasterio de Santa Maria de Vallbona (Lérida). Lleida: Esc. Provincial
  • NAVASCUÉS, Isabel; BELLO, Carme; GONZALVO, Gener (1992). 6315 - Inventari de l'Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona. Barcelona: Generalitat de Catalunya
  • OLIVER, Jesús M.; i altres (2008). Cister, monestirs reials a la Catalunya Nova. Valls: Cossetània
  • PASQUAL, Jaume (1837). Carta del P. D. Jaime Pasqual canónigo premostratese de Bellpuig de las Avellanas al M.I.S. Marqués de Capmany. Barcelona: V. Torras
  • PETIT BORDES, Núria (2001). Estudi de les fonts documentals que informen sobre els orígens, la fundació i els primers temps del monestir cistercenc de Vallbona. Urtx, núm. 14
  • PIFERRER, Pau (1939). Recuerdos y bellezas de España. Principado de Cataluña. Vol. 2. Barcelona: Verdaguer
  • PIQUER I JOVER, Josep Joan (1981). La baronia de Vallbona (notes d'estudi). Lleida: I. E. Ilerdencs
  • PIQUER I JOVER, Josep Joan (1990). Abaciologi de Vallbona. Història del monestir. 1153/1990. Vallbona de les Monges
  • PIQUER I JOVER, Josep Joan (1993). Vallbona. Guia espiritual i artística. Vallbona de les Monges: Monestir de Santa Maria
  • PRATS DARDER, Carme (1990). Apotecaria de Santa Maria de Vallbona. Vallbona: Fund. Roger de Belfort
  • SANS I TRAVÉ, Josep Maria (1986). Història del Tallat. Lleida: Virgili & Pagès
  • SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2002). Precedents i orígens del monestir de Santa Maria de Vallbona (1154-1185). Lleida: Pagès Editors
  • SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2002). El Llibre Verd del pare Jaume Pasqual. Barcelona. Fund. Noguera
  • SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2010). El Monestir de Santa Maria de Vallbona. Lleida: Pagès
  • SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2012). Orígens de Vallbona. Cultura i paisatrge. Núm. 6
  • SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2018). Sant Ramon, fundador del monestir de Santa Maria de Vallbona (c1120/1130?-1176). Lleida: Pagès Editors

Situació:
Vista aèria

Vallbona de les Monges és entre Tàrrega i Montblanc