|
En aquell segle es va
consolidar la fundació cistercenca: l’any 1231 es va consagrar la
capella o església monàstica. El 1237 el papa autoritzava el trasllat de
monges des de la Bovera
(cistercenc) a Valldaura i encara més endavant, el 1241, Bernat de
Portella va fer una important donació al monestir de Santa Maria de
Valldaura i a la seva abadessa, Centella. Aquell mateix any es va
autoritzar formalment la fundació monàstica cistercenca. Immediatament a
la fundació el monestir va rebre donacions diverses que van fer que
acumulés un patrimoni important. Entre les seves propietats cal esmentar
la casa dels framenors de Berga, que després
d’un intent de fundació, havien deixat. |

Santa Maria de Valldaura |
|
Poc després, l’any
1338, el monestir de Valldaura es va dividir en dues comunitats
d’una quinzena de monges cada una. Una restà a Valldaura i la segona
es va traslladar a Berga amb el nom de Santa
María de Montbenet. La comunitat que es va quedar a Valldaura
passava llavors per una època de decadència i va decidir el seu
trasllat a la ciutat de Manresa, ocupant una capella
dedicada al Sant Esperit cedida per Bartomeu Amargós. Aquest
trasllat no es va poder formalitzar fins el 1398 en època de
l’abadessa Sibil·la de Prous, la vida a Manresa fou curta: el 1461
la comunitat, molt reduïda, es va extingir. |
Abadesses de Valdaura:
Centella (1241)
Eldiarda d´Anglesola (1243-1245)
Blanca de Berga (1246-1289)
Marquesa de Guàrdia (1300-1314)
Cília de Cartellar (1315-1336)
Constança de Portella (1340-1361)
Esclarmonda de Rechs (1367)
Sibil·la de Prous (1387-1414) – Trasllat a Manresa
Beatriu (1431)
Salvadora Sobrevals (1439)
Marguerida ça Ponsa (1451-1461) |
|