|
Monestir de Sant Llorenç
del Munt Benedictins |
|
|
||||||||||||||||||||||
|
|
||
|
Decadència El 1450 un incendi afectà l'església. Potser degut al seu aïllament, va entrar en decadència, des del 1505 va començar a tenir abats comendataris. El 1608 es va unir efectivament a la Congregació Claustral Tarraconense de la qual havia format part des del 1219, llavors va deixar de tenir vida comunitària i el lloc era ocupat per algun religiós. Amb la Guerra del Francès es va agreujar l'abandonament que es va allargar fins el 1868, quan va començar la seva restauració gràcies al rector de Sant Llorenç Savall, Antoni Vergés. El temple es tornà a obrir el 1871 i hom adaptà un habitatge en el que havia estat monestir. Fou declarat monument nacional el 1931. |
||
|
|
||
|
L’edifici L’església, amb la galilea que s’estén al seu costat sud, és la única resta aparent de l’antic monestir. És una construcció de planta basilical, amb tres naus i transsepte. Té una cúpula al mig, de planta octogonal. El campanar és molt baix, probablement no es va acabar mai la seva construcció. |
||
|
|
|
|
|
Bibliografia - Elías Rogent. Monasterio de Sant Llorens del Munt. Memoria descriptiva. Imprenta y Litografía de Henrich y Cª. Barcelona - Antoni Pladevall, Joan-Albert Adell. El monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. Artestudi Edicions. Barcelona, 1980 - Antoni Pladevall. Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991 |
|
|
|
|
|
Situació L'abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt és situada al cim de la Mola. S'hi puja des de Can Pobla pel Camí dels Monjos en cosa de tres quarts d'hora. Des de Terrassa, cal agafar la carretera BV1221 en direcció Mura i desviar-se al PK 7,1 per una pista no senyalitzada cap Can Robert (és més curt el camí que surt del carrer Boixaderes de Matadepera). Si la pista és en bon estat, també pot deixar el cotxe a Can Pobla
1- El monestir de Sant Llorenç del
Munt |
|
| Baldiri B. - Desembre de 2010 |