|
El lloc de Valldaura fou donat el 1150 per Guillem Ramon, senyor
de Montcada, al la comunitat cistercenca de la Gran Selva (Tolosa de
Llenguadoc), amb la finalitat de fundar-hi un monestir que es va posar
sota la tutela del bisbat de Barcelona i de la comunitat de canonges de
la catedral. Sis mesos més tard ja consta que el lloc era habitat per
una dotzena de monjos.
Es veu que el lloc no va complaure mai als cistercencs i que des d'un
primer moment van estar cercant un nou emplaçament. Potser la proximitat
amb Barcelona fou una de les raons principals per a pensar en aquest
trasllat. Hi va haver un primer intent de trasllat al lloc d'Ancosa, però el destí final fou
Santes Creus.
No es sap amb certesa la data del trasllat, potser en algun moment eren
habitades les tres cases: Valldaura, Ancosa i Santes Creus. De totes
maneres caldria situar-lo cap el 1158, però fins que la construcció de
Santes Creus no era en un estat ben avançat, Valldaura no va quedar
deshabitat (1169). |
