La Casa de l'Abat

El cimbori i el campanar des del claustre

Època d’esplendor

L’any 985 el monestir de Sant Cugat va patir l’atac d’Almansor, en la seva entrada a Barcelona. El lloc fou destruït i hi van morir diversos monjos, entre els quals l’abat Joan (973-985).

Malgrat això, el lloc va esdevenir ràpidament un centre religiós i de poder de primer ordre. Les seves propietats s'estenien per tot el bisbat i eren considerables. El cenobi tingué un paper important en la defensa i repoblament del territori, fins i tot l'abat Odó (986-1010) va participar personalment en una expedició militar, en la qual hi va morir. Aquest abat va iniciar la construcció d’una nova església, romànica. El 986 consta que en depenia la cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles.

Sant Cugat del Vallès

Interior de l'església

El 1079 hi ha constància del “retrobament” del cos de sant Cugat. La presencia de les relíquies va intensificar la seva devoció.

El 1089 i aprofitant que la mort de l’abat havia deixat el lloc vacant, el monestir va passar a dependre de Sant Ponç de Tomeres, al Llenguadoc, juntament amb altres cenobis catalans. Aquesta situació va durar ben poc, fins a 1091, quan es va recuperar la independència. La seva importància en aquesta època queda ben palesa si hom té en compte els monestirs que hi depenien: Sant Llorenç de Munt, Santa Cecília de Montserrat, Sant Salvador de Breda, Sant Pau del Camp a Barcelona, Santa Maria del Coll i Sant Pere de Clarà.

Reflex de la seva situació privilegiada és l'obra arquitectònica que s'hi va portar a terme i l'important escriptori que era dins els seus murs, on van generar i agrupar un important fons bibliotecari del que encara es conserven importants testimonis. Aquesta època de riquesa es va perllongar, amb escasses davallades fins a final del segle XIII.

La rosassa de la façana

El claustre amb les primitives construccions

Galeria del claustre

Sala capitular

Inscripció amb el nom de l'escultor: Arnau Cadell

La decadència

El segle XIV és marcat per la crisi, que fins i tot té episodis tant singulars com l'assassinat de l'abat Arnau Ramon de Biure (1348-1350) al mateix altar, per una disputa testamentària. La guerra civil toca de ple el monestir i l’abat Antoni Alemany (1461-1471) és empresonat i mor mentre era enviat a l’exili. La davallada en les rendes és també força important, els monjos perden la facultat d'elecció dels abats i el 1471 s'inicia una època amb abats comendataris, poc interessats en la vida monàstica i en el desenvolupament del lloc. A partir del 1561 els abats són triats per designació reial.

Sant Cugat del Vallès
Fotografia de Gaietà Barraquer (1904)

Sepulcre de l'abat Odó (s. XIV)

A la segona meitat del segle XVIII té lloc una certa revifalla que permet emprendre les darreres obres i reformes del monestir. Però al segle següent té lloc la fi de la comunitat: el 1820 desapareix com a tal i es posen a subhasta les seves propietats. L'església passa a la categoria de parroquial. El 1823 hi retorna la comunitat, fins que el 1835 es dissol definitivament perdent totes les seves propietats. El monestir passa a mans de l’Estat i és víctima del pillatge. En 1844 l’ajuntament té l’usdefruit del monestir, mentre que l’església pren les funcions de parròquia. A la segona meitat del mateix segle XIX comencen els treballs de restauració, i més tard les excavacions arqueològiques.

Imatge de la Mare de Déu,
ara a Terrassa

Retaule major del segle XVI (ara destruït)
Fotografia de Gaietà Barraquer (1900)

Arquitectura

Les estructures més antigues són les restes arqueològiques del pati del claustre, anteriors a l’època medieval. Posteriorment es van aixecar unes noves edificacions (al segle XI) de les no hi ha restes aparents.

El monestir es va renovar a la segona meitat del segle XII, llavors es va aixecar el claustre actual i es va iniciar la construcció d’una nova església. L’obra es va realitzar molt lentament, començant per la capçalera. Després la reforma va quedar aturada i no s’hi va tornar fins a la fi del segle XIII i començament del XIV, ja en plena època gòtica. L’esplèndida rosassa de la façana és del 1340.

Retaule de Tots els Sants

Retaule de Tots els Sants

Capella i retaule de Sant Benet (s. XVII)

Retaules del Roser (1583) i Sant Miquel (1552)

El cimbori i la nau central

El claustre

És de planta quadrangular, cada una de les quatre ales és dividida en tres trams per dues pilastres. Cada un d’aquests trams consta de sis parelles de columnes amb capitells, les dels extrems adossades als pilars.

Sepulcre de la família Saltells

El mobiliari

Imatge de la Mare de Déu, (1218?). Imatge de fusta policromada. La va encomanar l’abat Ramon de Banyeres (1220-1225). Ara es conserva al Museu de la Cartoixa de Vallparadís, a Terrassa.

Frontal d’altar, (1275?). Dedicat a la Mare de Déu. Ara al Museo Civico de Torí, on va anar a parar a través del mercat antiquari.

Urna de Sant Càndid, (1292?). Urna de fusta amb relleus d’estuc conservada al MNAC de Barcelona.

Retaule de Tots els Sants, (1390?). Obra de Pere Serra, es conserva encara in situ. Té tres carrers i una predel·la.

Retaule de Sant Cugat, (s. XV-XVI). D’aquesta obra es conserven dues taules pintades, obra d’Aine Bru (el Martiri de sant Cugat i Sant Càndid), que hi va treballar entre el 1502 i 1507. Ara es troben al MNAC, de Barcelona.

Martiri de Sant Cugat, d'Ayne Bru
Museu Nacional d'Art de Cataluna, Barcelona

Sant Càndid, d'Ayne Bru
Museu Nacional d'Art de Cataluna, Barcelona

Possible jacent d'Arnau Ramon de Biure que hom
considera procedent del monestir (1385-88)
Atribuït a Pere Moragues
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Situació

El monestir de Sant Cugat és al centre antic d'aquesta ciutat