|
Els orígens del monestir es troben en una
església documentada des del 1053 on es va retirar el
monjo Guifred i la seva família, sota la protecció del
bisbat de Vic. El 1066 es consagra l'església i es funda
l'abadia, que comença ja a rebre donacions. Guifred és
el seu primer abat. |
|
Després d'uns inicis prometedors, amb intents de fundar priorats
dependents, cau en decadència i a finals del segle XI passa a priorat
subordinat a
Sant Esteve de Banyoles.
Cap el 1100 van començar la construcció d'un nou monestir a
Santa Magdalena de
Mosqueroles
amb la finalitat de traslladar-hi la comunitat. Aquest trasllat
finalment no es va autoritzar i van haver de retornar a Sant Marçal,
consagrant altre cop l'església.
Des del segle XIV s'agreuja la decadència del lloc, on només hi ha un o
dos monjos. El 1672 queda unit a la Congregació Claustral benedictina,
ja sense vida comunitària i amb funcions més aviat parroquials,
juntament amb Sant Julià del Montseny. |