Monestirs de
Catalunya
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Benedictins
< anterior Inici Catalunya Pla de l'Estany Banyoles següent >
castellano
cercador contacte rss facebook

Pla de l'Estany

Banyoles
Monestir de Sant Esteve
Caputxins de Banyoles (Sant Martirià)
Convent dels Servites / Sant Martirià

Cornellà del Terri
Cel·la de Sant Andreu del Terri

Vilademuls
Canònica de Santa Maria d'Olives

 

< monestirs imprescindibles... >

El monestir de Sant Esteve de Banyoles és un dels més antics i que va adquirir més importància de Catalunya. La seva fundació cal situar-la pels volts de l’any 812 i el seu primer abat i fundador fou Bonit. Poc a poc va anar guanyant importància i es va fer amb la propietat, entre altres, de Sant Pere de Rodes (cap el 870) el que va provocar diferències amb Sant Policarp de Rasès, al Llenguadoc.

Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles (1978)

La portada de l’església es va començar a construir a partir de 1530. Durant la Guerra Civil de 1936, va perdre les imatges del timpà.
Sant Esteve de Banyoles
Portada amb les imatges del timpà
Imatge publicada per Gaietà Barraquer a
Las Casas de Religiosos en Cataluña...
Sant Esteve de Banyoles
Portada de l'església de Sant Esteve (2003)

L’any 945 el monestir fou destruït per causes militars, això va obligar a la seva reconstrucció i consta que es va tornar a consagrar el 957. L’any 977, Banyoles va participar en la fundació del monestir de Sant Pere de Besalú. El seu desenvolupament fou important i el 1017 el papa Benet VIII li va confirmar les extenses possessions, alhora que li atorgava immunitat. El 1078 el comte Bernat II de Besalú el va subjectar a Sant Víctor de Marsella, de fet una donació, que fou confirmada posteriorment per les autoritats eclesiàstiques.

Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles

Gràcies a l’ajut dels comtes de Cerdanya des de Sant Esteve es van establir els priorats de Santa Maria de Finestres (Garrotxa), Sant Marçal de Montseny (Vallès Oriental) i Sant Nicolau de Calabuig (Alt Empordà). Durant el segle XIII va continuar acumulant poder i riqueses. El 1227 es va integrar en la Congregació Claustral Tarraconense.

Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Planta del monestir
Publicada per Gaietà Barraquer a
Las Casas de Religiosos en Cataluña...

Els edificis monàstics van resultar malmesos a ran dels terratrèmols que va patir Banyoles en els anys 1427 i 1428. Durant el segle XVII també va patir més destrosses, ara amb motius bèl·lics, fou en aquell moment en que es va perdre el claustre romànic a més de resultar afectades altres dependències. Aquesta mena d’incidents es repetiren en els segles següents, i la comunitat es va refugiar al santuari dels Arcs, a Santa Pau. Fou clausurat definitivament el 1835, amb la desamortització. Durant la segona meitat del segle XX s’hi ha fet excavacions arqueològiques i posteriorment s’ha restaurat.

Sant Esteve de Banyoles
Claustre de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Claustre de Banyoles

Sant Esteve de Banyoles
Claustre
Sant Esteve de Banyoles
Capitell del claustre
Sant Esteve de Banyoles
Urna al claustre

Imatges del claustre anteriors a la restauració (febrer de 1989)
Sant Esteve de Banyoles
Claustre de Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Claustre del monestir
Sant Esteve de Banyoles
Claustre de Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Claustre del monestir
Sant Esteve de Banyoles
Sepulcre d'Arnau de Palol
Sant Esteve de Banyoles
Relleu del claustre
Sant Esteve de Banyoles
Relleu del claustre
Sant Esteve de Banyoles
Escut de Joan de Cartellà
Sant Esteve de Banyoles
Relleu del claustre
Sant Esteve de Banyoles
Relleu de l'Anunciació
Sant Esteve de Banyoles
Sepulcre de Bernat de Vallespirans
Sant Esteve de Banyoles
Làpida sepulcral de Pere de Planella
  Sant Esteve de Banyoles
Claustre de Banyoles
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
 

El 2010 es va recuperar en bona part l’arqueta de Sant Martirià (1413-1453), una peça singular del taller dels Artau de Girona, que havia estat robada el 1980.

Sant Esteve de Banyoles
Arqueta de Sant Martirià
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Sant Esteve de Banyoles
Arqueta de Sant Martirià

L’església encara guarda el Retaule de la Mare de Déu de l’Escala (1437-39?), obra de dimensions importants de Joan Antigó. Sant Esteve de Banyoles
Retaule de la Mare de Déu de l'Escala
Sant Esteve de Banyoles Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles Sant Esteve de Banyoles

Bibliografia:
-
BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart, 1906
- SANZ I ALGUACIL, Antoni. Catalunya Romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991
- MOLINA I FIGUERAS, Joan i altres. Convidats d’Honor. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2009
 

Situació:

El monestir de Sant Esteve és al centre de Banyoles

Coordenades GPS : N 42.120588, E 2.769075

 


Sant Esteve de Banyoles

Baldiri B. - Juliol de 2011