Monestirs de
Catalunya

Benedictins

Monestir de Sant Esteve de Banyoles
< anterior Inici Catalunya Pla de l'Estany Banyoles següent >
castellano
cercador contacte facebook

Pla de l'Estany

 

< monestirs imprescindibles... >

El monestir de Sant Esteve de Banyoles és d’origen molt antic i un dels que amb el pas del temps va adquirir més rellevància a Catalunya. La seva fundació cal situar-la pels volts de l’any 812 i el seu primer abat fou Bonitus o Bonit, segons es desprèn d’un diploma emès l’any 822 pel rei franc Lluís el Pietós on també li atorgava immunitat. Aviat va anar guanyant importància i entre altres possessions, hi depenia el que en aquell moment era el petit monestir de Sant Pere de Rodes (cap el 870) el que va provocar disputes amb Sant Policarp de Rasès, al Llenguadoc. Els béns, drets i propietats que el monestir va acumular gràcies sobretot a les donacions eren molts i es distribuïen per les comarques properes a Banyoles, bàsicament pel comtat de Besalú, però també en llocs més allunyats, com ho demostra una butlla del papa Benet VIII (de l’any 1017) on es confirmaven moltes d’aquelles possessions. A més va exercir el senyoriu, amb jurisdicció civil i criminal sobre la vila de Banyoles que va anar creixent al seu voltant.

Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles

La portada de l’església es va començar a construir a partir de 1530. Durant la Guerra Civil de 1936, va perdre les imatges del timpà.
Sant Esteve de Banyoles
Portada amb les imatges del timpà
Fotografia publicada per Gaietà Barraquer a
Las Casas de Religiosos en Cataluña...
Sant Esteve de Banyoles
Portada de l'església de Sant Esteve (2003)

L’any 942 el monestir fou destruït completament a causa d’una invasió i això va obligar a la seva reconstrucció, consta que la nova església, aquest cop bastida amb volta de pedra, es va consagrar el 957. L’any 977, Banyoles va participar també en la fundació del monestir de Sant Pere de Besalú. El 1078 el comte Bernat II de Besalú el va subjectar a Sant Víctor de Marsella, de fet es tractava d’una donació a aquella abadia de la Provença que fou confirmada posteriorment per les autoritats eclesiàstiques. Malgrat això, hom pensa que aquesta dependència de Marsella era més aviat nominal, tret dels primers anys.

Sant Esteve de Banyoles
Interior de l'església
Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Lluís el Pietós
Lluís el Pietós
Representat a Les grandes Chroniques de France (1390-1405)
Bibliothèque nationale de France

Gràcies al suport dels comtes de Cerdanya, des de Sant Esteve es van establir els priorats de Santa Maria de Finestres (Garrotxa), Sant Marçal de Montseny (Vallès Oriental), Sant Nicolau de Calabuig (Alt Empordà), Sant Genís d’Esprac (Alt Empordà) i Sant Julià del Mont (Garrotxa). Durant el primer quart del segle XIII va deixar de dependre de Sant Víctor i cap el 1227 es va integrar en la Congregació Claustral Tarraconense.

Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Planta del monestir
Publicada per Gaietà Barraquer a
Las Casas de Religiosos en Cataluña...
Sant Esteve de Banyoles
Escut de l'abat Miquel de Sampsó (1510-1544)

Els edificis monàstics van resultar malmesos arran dels terratrèmols que va patir Banyoles en els anys 1427 i 1428. A la mateixa època i sota el govern de l’abat Guillem de Pau (1409-1443) es va fer el retaule de la Mare de Déu de l’Escala i l’arqueta de Sant Martirià, actualment les dues peces artístiques més preuades del monestir. A començament del segle XVI, l’establiment monàstic va estar regit per abats comendataris que no eren triats per la comunitat, el càrrec s’havia convertit en una prebenda que anava a mans de personatges aliens a la casa. A mitjan del mateix segle els abats arribaven al càrrec per designació reial. Un fet excepcional en la història del monestir fou la mort de l’abat Antoni de Cartellà (1618-1622) a conseqüència de l’explosió d’un barril de pólvora col·locat a la seva cambra.

Sant Esteve de Banyoles
Claustre de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Claustre de Banyoles

Sant Esteve de Banyoles
Claustre
Sant Esteve de Banyoles
Capitell del claustre
Sant Esteve de Banyoles
Urna al claustre

Imatges del claustre anteriors a la restauració (febrer de 1989)
Sant Esteve de Banyoles
Claustre de Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Claustre del monestir
Sant Esteve de Banyoles
Claustre de Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Claustre del monestir
Sant Esteve de Banyoles
Sepulcre d'Arnau de Palol
Sant Esteve de Banyoles
Relleu del claustre
Sant Esteve de Banyoles
Relleu del claustre
Sant Esteve de Banyoles
Escut de Joan de Cartellà
Sant Esteve de Banyoles
Relleu del claustre
Sant Esteve de Banyoles
Relleu de l'Anunciació
Sant Esteve de Banyoles
Sepulcre de Bernat de Vallespirans
Sant Esteve de Banyoles
Làpida sepulcral de Pere de Planella

Sant Esteve de Banyoles
Claustre de Banyoles
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Sant Esteve de Banyoles
Escut del monestir de Banyoles
Publicat a Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

El 2010 es va recuperar en bona part l’arqueta de Sant Martirià (1413-1453), una peça singular del taller dels Artau de Girona, que havia estat robada el 1980.

Sant Esteve de Banyoles
Arqueta de Sant Martirià
Sant Esteve de Banyoles
Arqueta de Sant Martirià
Sant Esteve de Banyoles
Arqueta de Sant Martirià
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

L’església encara guarda el Retaule de la Mare de Déu de l’Escala (1437-39?), obra de dimensions importants de Joan Antigó. Sant Esteve de Banyoles
Retaule de la Mare de Déu de l'Escala
Sant Esteve de Banyoles Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles Sant Esteve de Banyoles

  Sant Esteve de Banyoles / Museu d'Art de Girona
Retaule de la Pietat (segle XVI)
Pere Mates
Museu d'Art de Girona
 

Bibliografia:
- ABELLAN, Joan Anton; GRABULEDA, Josep. Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve. Banyoles: Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, 2012
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart, 1906
- BARRAQUER, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1915
- MOLINA I FIGUERAS, Joan i altres. Convidats d’Honor. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2009
- SANZ I ALGUACIL, Antoni. Catalunya Romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991
 

Situació:

El monestir de Sant Esteve és al centre de Banyoles

Coordenades GPS : N 42.120588, E 2.769075

 


Sant Esteve de Banyoles

Baldiri B. - Gener de 2014