 |
Monestirs de Catalunya |
 |
Benedictins |
Monestir de Sant Esteve de Banyoles |
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
L’any 942 el monestir fou destruït completament a causa d’una invasió i això va obligar a la seva reconstrucció, consta que la nova església, aquest cop bastida amb volta de pedra, es va consagrar el 957. L’any 977, Banyoles va participar també en la fundació del monestir de Sant Pere de Besalú. El 1078 el comte Bernat II de Besalú el va subjectar a Sant Víctor de Marsella, de fet es tractava d’una donació a aquella abadia de la Provença que fou confirmada posteriorment per les autoritats eclesiàstiques. Malgrat això, hom pensa que aquesta dependència de Marsella era més aviat nominal, tret dels primers anys. |
 Interior de l'església |
 Sant Esteve de Banyoles |
||||||
 Lluís el Pietós Representat a Les grandes Chroniques de France (1390-1405) Bibliothèque nationale de France |
||||||||
|
Gràcies al suport dels comtes de Cerdanya, des de Sant Esteve es van establir els priorats de Santa Maria de Finestres (Garrotxa), Sant Marçal de Montseny (Vallès Oriental), Sant Nicolau de Calabuig (Alt Empordà), Sant Genís d’Esprac (Alt Empordà) i Sant Julià del Mont (Garrotxa). Durant el primer quart del segle XIII va deixar de dependre de Sant Víctor i cap el 1227 es va integrar en la Congregació Claustral Tarraconense. |
 Sant Esteve de Banyoles |
 Planta del monestir Publicada per Gaietà Barraquer a Las Casas de Religiosos en Cataluña... |
||||||
 Escut de l'abat Miquel de Sampsó (1510-1544) |
||||||||
|
Els edificis monàstics van resultar malmesos arran dels terratrèmols que va patir Banyoles en els anys 1427 i 1428. A la mateixa època i sota el govern de l’abat Guillem de Pau (1409-1443) es va fer el retaule de la Mare de Déu de l’Escala i l’arqueta de Sant Martirià, actualment les dues peces artístiques més preuades del monestir. A començament del segle XVI, l’establiment monàstic va estar regit per abats comendataris que no eren triats per la comunitat, el càrrec s’havia convertit en una prebenda que anava a mans de personatges aliens a la casa. A mitjan del mateix segle els abats arribaven al càrrec per designació reial. Un fet excepcional en la història del monestir fou la mort de l’abat Antoni de Cartellà (1618-1622) a conseqüència de l’explosió d’un barril de pólvora col·locat a la seva cambra. |
 Claustre de Banyoles |
 Claustre de Banyoles |
||||||
 Claustre |
 Capitell del claustre |
 Urna al claustre |
||||||
| Imatges del claustre anteriors a la restauració (febrer de 1989) | ||||||||
 Claustre de Sant Esteve de Banyoles |
 Claustre del monestir |
 Claustre de Sant Esteve de Banyoles |
||||||
 Claustre del monestir |
 Sepulcre d'Arnau de Palol |
 Relleu del claustre |
||||||
 Relleu del claustre |
 Escut de Joan de Cartellà |
 Relleu del claustre |
||||||
 Relleu de l'Anunciació |
 Sepulcre de Bernat de Vallespirans |
 Làpida sepulcral de Pere de Planella |
||||||
|
|
||||||||
 Claustre de Banyoles D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920 Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
 Sant Esteve de Banyoles D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920 Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
 Escut del monestir de Banyoles Publicat a Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX |
||||||
|
El 2010 es va recuperar en bona part l’arqueta de Sant Martirià (1413-1453), una peça singular del taller dels Artau de Girona, que havia estat robada el 1980. |
 Arqueta de Sant Martirià |
|
||||||
 Arqueta de Sant Martirià D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920 Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
||||||||
| L’església encara guarda el Retaule de la Mare de Déu de l’Escala (1437-39?), obra de dimensions importants de Joan Antigó. |
 Retaule de la Mare de Déu de l'Escala |
|||||||
|
||||||||
 Retaule de la Pietat (segle XVI) Pere Mates Museu d'Art de Girona |
||||||||
|
Bibliografia: - ABELLAN, Joan Anton; GRABULEDA, Josep. Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve. Banyoles: Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, 2012 - BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart, 1906 - BARRAQUER, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1915 - MOLINA I FIGUERAS, Joan i altres. Convidats d’Honor. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2009 - SANZ I ALGUACIL, Antoni. Catalunya Romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991 |
|||
|
|
|||
|
Situació: El monestir de Sant Esteve és al centre de Banyoles Coordenades GPS
|
|
||
| Baldiri B. - Abril de 2013 |
: N
42.120588, E 2.769075