Monestir de Santa Clara de Castelló d'Empúries

Clarisses de Castelló d’Empúries / Santa Clara de Fortià / S. Clara Castilionis

(Castelló d'Empúries, Alt Empordà)

Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries

Aquest monestir de clarisses fou fundat a Castelló d’Empúries gràcies a la iniciativa d’Aldonça de Pau qui va aconseguir el vistiplau del bisbe de Girona i l’any 1260 va emprendre la construcció del nou monestir que en aquell moment estava situat fora muralla, al sud de la ciutat i prop de la Muga.

Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries

La llicència donada pel bisbe arribaria l'any següent i la fundació es va fer efectiva el 1267 amb l'arribada de tres monges de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, entre les quals la seva primera abadessa, Raimunda de Vilanova. Gràcies al suport extern, especialment de la casa comtal d’Empúries, va esdevenir ben aviat un establiment important i fins i tot, a partir del 1319, va participar en la fundació de Santa Clara de Girona, el 1321 va sortir de Castelló la primera comunitat que va entrar a Girona. Hom sap que l’any 1375 la comunitat estava formada per vint-i-dues religioses. Més endavant la casa va entrar en un període de decadència, amb la disminució del nombre de membres de la comunitat a més del relaxament de costums.

Els corrents reformadors que van aparèixer en aquella època en el món franciscà, van arribar a Castelló que es va reformar monàsticament l’any 1505 amb l’arribada de religioses coletines de Santa Clara de Gandia, les monges de la comunitat van renunciar a les seves possessions d’acord amb el nou esperit. En aquest mateix sentit, les monges d’aquest monestir van col·laborar en la reforma de les cases de Santa Clara de Tarragona (1578) i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc (1601). A causa del setge de l’exèrcit francès que va patir la ciutat de Castelló el 1655, el monestir que encara es trobava fora muralla fou enderrocat per facilitar la defensa de la vila. Mentre, les monges es van veure obligades a refugiar-se en una casa a l’interior de la ciutat.

Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Data de la construcció del monestir intramurs
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Claustre

El 1683 es posava la primera pedra del nou convent intramurs, entre els segles XVII i XVIII van aixecar el nou convent, proper a la basílica de Santa Maria, casa que entre els anys 1794 i 1796 van abandonar a causa de la guerra, refugiant-se a Santa Maria de Jerusalem de Barcelona. Santa Clara de Castelló va patir els efectes de la situació política del segle XIX, amb exclaustracions temporals, però van poder mantenir la comunitat. El segle XX va veure el parèntesi de la guerra Civil fins que el 1973 les clarisses van deixar definitivament Castelló per traslladar-se a la plana, al nou monestir de Santa Clara de Fortià on van es van aplegar amb les monges vingudes del monestir de la Divina Providència, fundat a Figueres el 1852, havent professat la Regla de Santa Clara el 1971 per facilitar la fusió. Aquest monestir s'ha mantingut actiu fins el 2017.

Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Claustre
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Postal antiga, col·lecció particular
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
(2001)
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
(1989)
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
(2006)
Santa Clara de Castelló d'Empúries
Santa Clara de Castelló d'Empúries
(2001)
Santa Clara de Fortià
Santa Clara de Fortià

Bibliografia:
  • BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
  • COLL, Jayme (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Martí
  • COSTA BADIA, Xavier; i altres (2017). Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval. Clarisas y dominicas. Firenze University Press
  • JUHERA I CALS, Miquel (1994). Petjades franciscanes a les comarques gironines. Figueres
  • MARTÍ I MAYOR, Josep (1994). Les clarisses a l'Alt Empordà. Fortià
  • MONSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1917). Los condes de Ampurias vindicados. Olot: R. Bonet
  • SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
  • SÁNCHEZ FUERTES, Cayetano (2012). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 2. Salamanca. Hermanas Clarisas de España

Situació:
Vista aèria

El monestir de Santa Clara està situat a prop de la basílica de Santa Maria