Monestir de Santa Maria de Jerusalem
Monestir de Jerusalem de Barcelona / Casa d’en Porta
L'església del monestir poc abans de l'enderroc
Dibuix de Lluis Rigalt (1868)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
L’any 1453, Rafaela Pagès, de retorn d’un pelegrinatge a Terra Santa i al seu pas per Roma, va obtenir del papa Nicolau V una butlla autoritzant la fundació d’un monestir de religioses terciàries franciscanes. A Barcelona van aconseguir del bisbe i dels canonges de Santa Anna la cessió de la casa d’en Porta (prop de l’Hospital, a l’actual plaça de la Gardunya) un monestir que havien deixat el 1423 les dominiques de Montsió. Van posar la casa sota l’advocació de Santa Maria de Jerusalem en record del viatge a Terra Santa de la fundadora.
Façana de l'església
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes
La comunitat va créixer amb rapidesa, amb l’ajut, entre altres, de Joana Enríquez, muller de Joan II, aquesta va signar un contracte per la construcció de l’església amb el mestre d’obres Bartomeu Mas. El 1468 es va contractar el claustre amb el mateix arquitecte, obra que es devia acabar a finals de segle. Des d’aquí, i amb l’ajut de la infanta Joana d’Aragó, el 1484 van fundar una nova casa a Saragossa. A finals del segle XV la comunitat desitjava entrar a l’orde Santa Clara i van emprendre les gestions necessàries amb aquesta finalitat. Finalment, el 1494, van aconseguir la incorporació a la casa de diverses monges clarisses procedents a la Trinitat de València i seguidament la comunitat de Jerusalem va professar. Aldonça de Corella, una de les monges de la Trinitat, en va ser la primera abadessa.
Aviat la comunitat fou tant nombrosa que li permeté fundar el monestir de Santa Llúcia de Càller. Per altra banda, el 1570 es van unir les comunitats de Jerusalem i Santa Clara de Vilafranca, aquesta darrera passava per una època de decadència i es va incorporar a la de Barcelona. El 1576 també van participar en el repoblament del monestir de Santa Clara de Lleida, que passava per una època de decadència. Durant el segle XVIII el monestir va patir una llarga època de decadència, i va acollir monges d’altres comunitats (les de Girona i les de Castelló d’Empúries, el 1794-96) el que va significar una certa revifalla.
Les últimes restes del monestir conservades in situ
Ara desaparegudes (fotgrafia de 2006)
Restes del monestir
Ara desaparegudes (fotgrafia de 2002)
Fou saquejat el 1809 i el 1814 i les monges van haver d’abandonar el monestir durant uns mesos. En aquest capítol de calamitats cal afegir l’episodi de febre groga que el va afectar el 1821, quan van morir onze monges. I seguidament l’exclaustració de 1835, que es va allargar fins el 1845, les monges van refugiar-se en cases particulars, mentre que el convent servia de caserna. El 1868 el lloc fou assaltat i enderrocat mentre les monges es refugiaven a Pedralbes. Només es va salvar una part del claustre i alguns elements arquitectònics dispersos.
Des de Pedralbes les monges van lluitar per recuperar la propietat del solar del convent desaparegut, cosa que finalment van aconseguir l’any 1877, seguidament el van posar a la venda. El 1879 van deixar el monestir de Pedralbes per anar a una torre de Gràcia. El 1884 es va posar la primera pedra d’un nou monestir, que es va aixecar amb tal rapidesa que el 1885 ja van poder ocupar. El 1909 aquest establiment també va quedar afectat durant la Setmana Tràgica i el 1936 per la guerra Civil, quan es va abandonar un altre cop el monestir. No el recuperaren fins el 1945, quan va començar la feina de restauració i el 1950 hi van poder tornar. El 1967 es va posar la primera pedra d’un nou establiment, que ocupen des del 1970.
El claustre, al col·legi de Sant Miquel
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 57 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
El claustre, al col·legi de Sant Miquel
El claustre, al col·legi de Sant Miquel
El claustre, al col·legi de Sant Miquel
El claustre, al col·legi de Sant Miquel
El claustre, al col·legi de Sant Miquel
El claustre, al col·legi de Sant Miquel
El claustre, al col·legi de Sant Miquel
Postal antiga, col·lecció particular
Mare de Déu de l'Estrella (sXV)
Fotografia de Família Cuyàs
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Àngels sostenint un escut
Museu Santacana. L'Enrajolada. Martorell
Escut de fusta
Museu Santacana. L'Enrajolada. Martorell
Medalló
Museu Santacana. L'Enrajolada. Martorell
Àngel sostenint una corona
Museu Santacana. L'Enrajolada. Martorell
Clau de volta amb l'Anunciació
Museu Santacana. L'Enrajolada. Martorell
El monestir a Sant Gervasi
Durant la Setmana Tràgica
Postal antiga, col·lecció particular
L'actual monestir a la falda del Tibidabo
Estat actual de l'indret del primer monestir
- BADA I ELIAS, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de Jerusalem. 1494-1994. Barcelona: Monestir S. M. Jerusalem
- GARÍ, Blanca ; JORNET-BENITO, Núria. (2020). Un manuscrito y dos conventos (siglos XIV-XVI). La regla en catalán de Santa Clara de Vilafranca del Penedès y Santa María de Jerusalén. Hispania Sacra, 72
- GAVÍN, Josep M. (1993-98). Inventari d'esglésies. Vol. 26-29. Barcelonès (Barcelona Capital). Barcelona: Arxiu Gavín
- PAULÍ MELÉNDEZ, Antoni (1970). El Reial Monestir de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona. Barcelona: Emporuim
- PÉREZ SAMPER, María Ángeles 2000). Mujeres en ayunas. El sistema alimentario en los conventos femeninos de la España Moderna. Contrastes. núm. 11
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (2012). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 2. Salamanca: Hermanas Clarisas de España
- Enllaç ↗ : Claustra
1 - Actualment el lloc del monestir és ocupat per l'Escola Massana, a la plaça de la Gardunya
2 - Segona ubicació: Carrer Santjoanistes (desaparegut)
3 - Actual establiment al Camí de Vallvidrera
4 - Claustre, al col·legi de Sant Miquel
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII