Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona
Monestir de Sant Antoni / Sant Benet de Montserrat
Oli d'autor desconegut. Segle XVII?
Imatge facilitada pel monestir de Sant Benet de Montserrat
L’origen del monestir és envoltat d’una barreja de tradicions i esdeveniments que en decurs dels anys es van recollir i adaptar, que parlen de l’arribada a Barcelona de dues dones enviades des del monestir de Sant Damià d’Assís en una barca “sense veles ni rems”, que va arribar a la costa barcelonina el 1233. Aquelles dones eren Agnès de Peranda, neboda de santa Clara d’Assís, i Clara de Janua, neboda d’Agnès.
Gravat amb les fundadores (s XVIII)
El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou va cedir a les dues dones una capella dedicada a Sant Antoni, on alguna versió ja hi situa una comunitat de “penedides”. El cert és que el bisbe va impulsar la creació del monestir, que aviat aniria adquirint importància. El 1236 una butlla de Gragori IX demanava la col·laboració de la ciutadania de Barcelona en el sosteniment de la comunitat del “Monasterii Barchinonensis de ordine Sancti Damiani”. Es conserva la llicència episcopal de l’any 1237 que autoritzava la construcció de la casa monàstica successora de la primera església. Es veneren les restes de les fundadores, Agnès (†1281) i Clara (†1319) que es veneraven inicialment al monestir de la Ciutadella, el 1725 es van traslladar al Palau Reial, i des del 1952 es troben al monestir de Sant Benet.
Aviat la comunitat va aconseguir els fons necessaris per la construcció del monestir, i per això van rebre el suport de la ciutat i de les autoritats civils i eclesiàstiques en forma d’indulgències a favor dels fidels que hi col·laboressin, el 1249 ja s’havia enllestit la construcció de l’església i el 1254 es va començar a bastir el claustre, obra que es va desenvolupar durant el segle XIV i no es va donar per acabada fins el 1482, tenia dos pisos. La comunitat és coneguda amb l’advocació de Sant Antoni, Santa Clara i també Sant Daniel, per trobar-se prop d’una de les portes de la muralla, que duia aquest nom.
Làpida sepulcral d'Agnès de Peranda
Ara al Museu d'Història de Barcelona
Fotografia d'autor desconegut (1956)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Urna amb les restes de les fundadores
Monestir de Sant Benet de Montserrat
El 1326 es va fundar el monestir de Pedralbes a iniciativa d’Elisenda de Montcada; les monges de Sant Antoni hi van col·laborar participant en la comunitat inicial, en aquest sentit també van participar en altres fundacions, com ara Santa Clara de Castelló d'Empúries o Santa Clara de Vilafranca. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) les monges van haver d’abandonar temporalment el monestir i refugiar-se en cases particulars. Un moment important en la seva història és el canvi de regla de la comunitat. Tot i que no s’explica enlloc, possiblement a causa de l’enduriment de les normes imposades a les clarisses, es va decidir l’adopció de la Regla de Sant Benet, el procés fou llarg i finalment una butlla papal de 1513 ho va autoritzar definitivament.
A finals del segle XVII el monestir va patir els efectes de la Guerra dels Nou Anys, el 1691 l’exèrcit francès va atacar el lloc i les monges el van haver d’abandonar precipitadament. El 1697 els esdeveniments es van repetir, i les dependències monàstiques es van veure força afectades. Degut a la seva ubicació, a tocar de la muralla, el monestir va resultar greument afectat pels bombardeigs de 1714, de manera que quan la ciutat es va rendir, el monestir es trobava en molt mal estat. Com a compensació d’aquella destrucció i de l’ocupació del solar per bastir la Ciutadella, el 1718 Felip V va cedir a la comunitat el Palau Reial Major, que van passar a ocupar. Hi ha constància que el 1724 es van acabar les obres de la nova església.
Fragments del claustre gòtic del primer monestir
Museu Frederic Marès. Barcelona
Imatge procedent de primer monestir
Ara a Sant Benet de Montserrat
Els trasbalsos patits per les monges van continuar en el segle XX. A causa de la guerra Civil aquestes es van veure obligades a fugir i refugiar-se temporalment a Itàlia, un cop abandonat el monestir del Palau Reial, aquest es va anar restaurant, redescobrint el Saló del Tinell una construcció que havia quedat amagada a causa de la seva transformació en església. Quan la comunitat va poder retornar de l’exili no va poder prendre possessió de l’antic palau i es va establir al carrer Copèrnic on s’hi va estar fins el 1947, data en que novament es va mudar, ara a Ripollet.
Poc abans, el 1940, la comunitat de benedictines de Sant Benet de Mataró, que s’havia fundat en aquella ciutat el 1881, es va establir a l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat on el 1952 s’hi van afegir les monges de Santa Clara de Barcelona formant el monestir de Sant Benet de Montserrat. El 1954 la comunitat de Sant Benet es va traslladar a l’emplaçament actual a la mateixa muntanya, adaptant un edifici anterior a les noves necessitats i on manté la seva activitat monàstica.
Imatge de santa Rosalia
Museu Marès, Barcelona
Plànol del primer monestir (c1611-13)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
A la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià es conserva el retaule barroc procedent de l'antic monestir de la Ciutadella, contractat el 1686 amb l'escultor Andreu Sala i policromat per Francesc Mas. Es tracta d'una obra que ara consta de tres carrers i un total de set imatges policromades de bones dimensions: El carrer central conté la imatge principal de sant Antoni, a qui era dedicat el monestir. A sobre, sant Benet i més amunt, ja a l'àtic, santa Clara. Recordem que en el moment de contractar el retaule, el monestir havia passat de tenir una comunitat de clarisses a una de benedictines. Al carrer de l'esquerra es representa als sants Maur i Escolàstica. Al de la dreta sant Plàcid i santa Gertrudis.
Aquesta peça es va traslladar al Tinell, durant la guerra es va desmuntar i amagar, després es va remuntar a l'església de Sant Jaume (ex-convent de la Trinitat) i, per últim a Sant Vicenç de Sarrià (1961). En el decurs de la seva història, s'han fet modificacions en la seva estructura i distribució.
Ara a Sant Vicenç de Sarrià
Imatge de Santa Gertrudis
Ara a Sant Vicenç de Sarrià
1 - Bisbe
2 - Sant Antoni
3 - Santa Escolàstica
El retaule a l'interior del Tinell, el segon establiment del monestir
Imatge facilitada pel monestir de Sant Benet de Montserrat
El retaule muntat a l'església de Sant Jaume. Entre 1939 i 1961
Imatge facilitada pel monestir de Sant Benet de Montserrat
Represantations des actions les plus considerables du siege d'une place
Jacques Rigaud (1732)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Represantations des actions les plus considerables du siege d'une place
Jacques Rigaud (1732)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
construccions de l'Exposició de 1888
Evolució de les construccions
Detall d'una vista de Barcelona
amb el monestir poc abans de la seva destrucció
Ioh Stridbeck, 1711
Institut Cartogràfic de Catalunya
Detall de Plan de Barcelone, auquel sont marqués les attaques faites en 1714
Bibliothèque nationale de France
Portal de ponent de la Ciutadella
poc abans del seu enderroc (s. XIX)
Autor desconegut
Col·lecció particular
El Parc de la Ciutadella
Plaça del Rei i Palau Reial
El nom del carrer recorda encara l'estada del monestir en aquest lloc
Façana del monestir el 1874
Fotografia de Joan Martí Centellas
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Portal del monestir, abans entrada al Tinell
i ara al pati del Museu Marés.
Plaça de Sant Iu
L'església del monestir (Tinell) el 1936
Fotografia de Ribera
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
El Tinell
Monges del cor del monestir, a l'època de la seva estada al Palau Reial
Imatge facilitada pel monestir de Sant Benet de Montserrat
Va acollir temporalment la comunitat procedent de Santa Clara
L'església
La sala capitular
Les golfes del monestir, construcció d'inspiració modernista
obra de Lluís Bonet i Garí
- ACUÑA, Ana, CONEJO, Antoni (2002). Altres convents de clarisses. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ADROER I TASIS, Anna Maria (1979). El Palau Reial Major de Barcelona. Ajuntament de Barcelona
- ADROER I TASIS, Anna Maria (1982). El Palau Major de Barcelona i el convent de Santa Clara. Medievalia, núm. 3
- BOADA, Coloma, BRUGUÉS, Irene (2014). Monestirs urbans en temps de guerra. Ajuntament de Barcelona, MUHBA
- BOADA, Coloma; BRUGUÉS, Irene (2015). L'església a Catalunya durant la guerra de Successió. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- BRUGUÉS, Irene; JORNET I BENITO, Núria; i altres (2019). Diplomatari de la col·lecció de pergamins del monestir de Santa Clara de Barcelona (1039-1241). Barcelona: Fundació Noguera
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- FIGUEROLA, Pere Jordi (2003). Els convents de la ciutat de Barcelona al segle XV. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FITA, Fidel (1895). Fundación y primer periodo del Monasterio de Santa Clara en Barcelona. Bulas inéditas de Gregorio IX, Inocencio IV y Alejandro IV. Boletín de la Real Academia de la Historia, vol. 27
- GINÉ, Anna Maria (1994). Quatre documents del s. XIII referents al monestir de Sant Antoni de Pàdua (clarisses) de Barcelona. Las clarisas en España y Portugal. Actas II/2. Madrid: Archivos e Historia
- JORNET I BENITO, Núria (2007). El Monestir de Sant Antoni de Barcelona. L'origen i l'assentament del primer monestir de clarisses a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
- JORNET I BENITO, Núria (2012). Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, 1513. De clarisas a benedictinas, un paso a esclarecer. Itinerantes, núm. 2
- MADURELL, Josep Maria (1973). Els dos retaules majors de l'antic convent de Santa Clara de Barcelona. Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, núm. 15. Ajuntament de Barcelona
- MONASTÈRES DES CLARISSES COLETTINES (1906). Histoire abrégée de l'ordre de Sainte-Claire d’Assise. Vol. 1. Lió: Desclée
- PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora (1888). Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730 CA.) Projecció a Girona. Lleida: Virgili & Pagès, SA
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- VINYOLAS, Pablo (1930). Santa Inés Peranda de Asís y Santa Clara de Janua en Barcelona. Barcelona: Vila, Aleu y Domingo
- WADDING, Luke (1732). Annales Minorum seu Trium Ordinum a S. Francisco institutorum. Tomus secundus. Roma: R. Bernabò
- Enllaç ↗ : Claustra
1 - Localització aproximada del monestir desaparegut a la Ciutadella
2 - El monestir de Santa Clara, a l'antic Palau Reial
3 - El monestir actual de Sant Benet de Montserrat
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII