Celda de Sant Cebrià de Penida

Sant Cebrià de Pineda / Pineta

(Roses, Alt Empordà)

Sant Cebrià de Penida
Valle de la Trencada

Es una de las celdas monásticas restauradas a finales del siglo VIII por el abad Àtal (ver Magrigul) antes de que éste fundara la abadía de Sait-Polycarpe de Rasès. Es mencionada por primera vez en el año 866 en un precepto de Carlos el Calvo donde consta como una posesión de Sant Esteve de Banyoles.

Carles el Calb
Carlos el Calvo representado en el Salterio de Carlos el Calvo (siglo IX)
Procedente de la catedral de Metz
Bibliothèque Nationale de France

Fue uno de los cenobios que se disputaron el mismo monasterio de Banyoles y de Sait-Polycarpe durante muchos años. El 944 pasó a depender de Sant Pere de Rodes pero los litigios con Banyoles no terminaron. La última mención de este lugar se encuentra en el año 1175. Se identificó la celda con una capilla en el valle de la Trencada, al norte de Roses y que se destruyó hacia el en 1970. Actualmente no hay ningún resto de la celda e iglesia pero hay vestigios de aquella época que se pueden identificar como del lugar de Penida.


Bibliografía:
  • BADIA I HOMS, Joan (1981). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B. Girona: Diputació de Girona
  • BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CONSTANT, André (1997). Châteaux et peuplement dans le massif des Albères et ses marges du IXe siècle au début du XIe siècle. Annales du Midi. Vol. 109
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona

Situación:

Estaba al norte de Roses, en el valle de la Trencada. Ahora no queda ningún vestigio de la celda