Celda de Santa Maria de Magrigul

Celda de Magrigul / Magregesum / Montjoi

(Roses, Alt Empordà)

Montjoi
El valle de Montjoi
Con el Mas Montjoi de Baix al fondo

Esta celda monástica es una de las que a tenido más atención por parte de los historiadores del monacato de esta época y a la vez una de las que presenta más incógnitas y que dispone de menos documentación fehaciente.

Montjoi
El Mas Montjoi de Baix
Con la torre arruinada

El año 976, en la dotación del monasterio de Santa Maria de Roses, se menciona la celda de Magrigul y que unos monjes procedentes de este lugar, que huían a causa de la ocupación de su cenobio por los "paganos", habían construido la iglesia de Santa Maria de Roses. También se menciona que la casa de Magrigul estaba dedicada a la Virgen, el Salvador y san Miguel. Aquella ocupación y destrucción podría relacionarse con uno de los ataques sarracenos, quizá el 793. El cenobio se extendería con varias dependencias por el actual valle de Montjoi y diferentes construcciones debían estar dispersas por el mismo. Una parte de esta cuenca de Magrigul fue dada más adelante a la abadía de Sant Pere de Rodes.

Un diploma de Carlomagno de fecha desconocida otorgado a favor de la abadía de Saint-Polycarpe de Rasès explica que, antes de que el abad Àtal (o Atala) fundara aquel cenobio occitano, este personaje se había establecido con los hombres que le acompañaban en Magrigul. Antes de 782 este abad restauró unas iglesias distribuídas en lugares del entorno que habían sido destruidas por los "paganos" (sarracenos) y dejó unas celdas monásticas, algunas de ellas se vincularon a Saint-Polycarpe. Hay dudas de las celdas e iglesias que Àtal restauró o fundó, pero habitualmente se mencionan las de Magrigul, Santa Maria de Roses, Sant Esteve de Mata (la Selva de Mar), Sant Fruitós de Vall de Santa Creu, Sant Pere de Rodes, Sant Feliu de la Garriga (Viladamat), Sant Cebrià de Penida, Sant Joan Ses Closes, Sant Tomàs del Pení y Sant Genís del Terrer.

Montjoi
Mas Montjoi de Baix
Con la torre ahora arruinada (2008)
Fotografía de Xènia Berta (Patrimoni Gencat)
Montjoi
Casa Cremada
Fotografía de Xènia Berta (Patrimoni Gencat)

Es posible que Magrigul tenga un origen muy antiguo, incluso del siglo VII, y que Àtal lo encontrara decadente pero con cierta actividad. La triple dedicación que se menciona (la Virgen, el Salvador y san Miguel) quizá hace referencia a una iglesia con tres altares, pero más bien y tal como solía ocurrir en época visigótica, se trate de tres edificios independientes. También en época medieval se menciona un castillo. Aunque no se ha identificado con seguridad ninguna construcción con aquella antigua celda se supone que el Mas Montjoi de Baix, la Farella, Casa Cremada y otros restos antiguos podrían estar relacionadas.


Bibliografía:
  • BADIA I HOMS, Joan (1981). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B. Girona: Diputació de Girona
  • BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CARRERAS I VIGORÓS, Joaquim; i altres (1999). L’església de Sant Basili. Roses, Alt Empordà. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Núm. 32
  • CONSTANT, André (1997). Châteaux et peuplement dans le massif des Albères et ses marges du IXe siècle au début du XIe siècle. Annales du Midi. Vol. 109
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona

Situación:

En el valle de Montjoi (al este de Roses) hay restos de edificaciones arcaicas que podrían relacionarse con este cenobio