Es tracta d'un monestir cistercenc femení fundat en territori alabès, a llevant de Vitòria i en una data imprecisa, segurament a començament del segle XIII. El 1232, el papa Gregori IX, va posar el monestir sota la protecció de la Santa Seu. En els primers temps, el monestir va rebre el suport i la protecció de les cases senyorials que dominaven el territori, especialment els Mendoza, els Haro, senyors de Biscaia, i la confraria d'Arriaga, amb molta influència en el territori fins a la primera meitat del segle XIV. La casa depenia del monestir de Las Huelgas (Burgos), cap d'una extensa congregació cistercenca. Les construccions del monestir es van refer en el segle XVI. La comunitat va deixar aquest lloc el 1973, ara és un alberg de joventut.
- ENCISO VIANA, Emilio (1977). Catálogo del Archivo del Monasterio de Santa María de Barría. Boletín de la Institución Sancho el Sabio. Vol. XXI
- LANDÁZURI, Joaquín José de (1797). Historia eclesiástica de la M.N. y M.L. provincia de Alava. Pamplona: Cosculluela
- LÓPEZ CORDERO, Juan Antonio (2022). Anomalías en monasterios de monjas en los siglos XV-XVI. XIV Congreso Virtual sobre Historia de las Mujeres
- PAZ MORO, Agurtzane (2013). El monasterio de Barría. Historia y documentos (1232-1524). Bilbao: Universidad del País Vasco
El lloc de Barría (Barria) i el seu monestir és al terme de San Millán, a llevant de Vitòria