Comanda d’Alcanyís

Aquest territori es va convertir en un espai fronterer, les anades i vingudes dels bàndols enfrontats es van perllongar en el temps. El 1117, Alfons el Bataller el va conquerir, però l'ocupació no va tenir continuïtat i no va ser fins al 1157 que Ramon Berenguer IV hi va arribar definitivament, atorgant-li una carta de població amb privilegis als ocupants del castell d'Alcanyís, possiblement aixecat en el lloc del castell actual. Encara dins del territori de frontera, el 1179, Alfons el Cast va fer donació del castell a l'orde de Calatrava amb la voluntat d'assegurar-lo, esdevenint un important centre de poder, amb altres castells que hi depenien.

A partir d'aquests fets, es va procedir a millorar les defenses i remodelar diferents espais conventuals, època en què es va decorar el seu interior amb pintures murals, que es conserven en bona part. Al segle XV, la casa va patir una forta decadència. Durant el segle XVIII es va aixecar un palau barroc, ja en el segle XIX va patir els efectes d'una ocupació francesa (1808-14) i el 1856 va passar a propietat pública. Després d'un període d'abandonament, el 1968 es va inaugurar un parador nacional, alhora que començava el seu estudi i valoració.