Atlante español (1779)
Il·lustració d'Historia de Cabrera y de la Guerra Civil en Aragón... (1845)
Les importants ruïnes del castell de Castellot s'aixequen sobre una penya als peus de la qual es situa el nucli habitat del mateix nom. Hom creu que aquest castell existia ja en època andalusina, segurament una construcció simple. Aquest territori del Maestrat aragonès fou ocupat definitivament per Alfons el Cast, cap al 1168-69, però anteriorment, Alfons el Bataller l'havia donat a Espanyol de Castellot, el 1180 li fou confirmada la possessió. El 1188, Gascó de Castellot, fill de l'anterior, va ingressar a l'orde del Sant Redemptor aportant el castell. El 1196 aquell ordre fou incorporat al Temple, que, malgrat l'oposició de Gascó, es va fer amb Castellot, on va instaurar una comanda.
El castell de Castellot
La comanda templera de Castellot fou molt activa i va tenir un desenvolupament considerable, els templers es van encarregar d'ampliar la fortalesa, alhora que van impulsar la creació del nucli urbà que es va anar desenvolupant a la part més baixa de l'esperó rocós. A partir del 1307, amb el procés de dissolució de l'orde, Castellot va mantenir una forta oposició, el castell fou assetjat i a finals del 1308, els templers el van perdre. El 1317 Castellot havia passat a mans de l'orde de l'Hospital, que hi va mantenir una comanda fins al 1769. El 1836 la fortalesa fou fortificada pels carlins, però el 1840, fou atacat i destruït, hi ha restes de les ruïnes, que s'han consolidat per a la seva conservació.
- AYALA, Carlos (2007). Las órdenes militares hispánicas en la Edad Media. Madrid: Marcial Pons
- DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009). El cartulario de la encomienda templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Zaragoza: Universidad de Zaragoza
- DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2011). La encomienda templaria de Castellote en el espejo de su cartulario (1196-1308). El temple en Castellote, las incógnitas sobre su castillo. Baylías núm. 7
- FUGUET SANS, Joan (2014). Nuevas aportaciones al estudio de los castillos del Temple y del Hospital de la Corona de Aragón. Castelos das Ordens Militares
- GORDILLO, José Luis (1974). Dos castillos turolenses casi desconocidos: Cantavieja, Castellote. Castillos de España, núm. 13
Priorat de Cilleruelos / Cerelolos / Santa María de Pereales
(Cuevas Labradas, Terol)
L'any 1186, Alfons el Cast va donar el castell de Piedra i el seu territori al monestir de Poblet amb la voluntat de fundar un monestir cistercenc, que també va dotar econòmicament. Seguint aquella iniciativa, el 1194 la comunitat de monjos fundadors, procedents de Poblet, s'havia establert a Peralejos (Terol), lloc que també els havia donat el mateix rei. Aquell establiment venia precedit d'una comunitat anterior (Santa María de Pereales, topònim precedent al de Peralejos) en un lloc anomenat Piedras Labradas, segurament fent referència a alguna mena d'activitat eremítica.
Aquells monjos eremites s'haurien assimilat amb els cistercencs donant pas a la fundació del monestir de Santa María de Cilleruelos, on es va bastir una església, precedent de l'actual, del segle XIII. El monestir va tenir una vida efímera a causa, segurament, de què el lloc no reunia les condicions adients. El 1195 la comunitat es va traslladar a Piedra, on es va establir provisionalment fins que es van aixecar noves construccions, donant pas al monestir cistercenc de Santa Maria de Piedra. Aquest darrer monestir va mantenir la propietat de Cilleruelos fins al segle XIX, era la seu d'un petit priorat, per on passaven monjos de la casa mare, que en tenien cura.
- GONZÁLEZ, Herbert (2014). El Monasterio de Piedra, fuentes y documentos. Madrid: Real Academia de la Historia
- GORDILLO, José Luis (1974). Dos castillos turolenses casi desconocidos: Cantavieja, Castellote. Castillos de España, núm. 13