Monestirs
Monestirs
d'Aragó
Castell i comanda de Montsó
Encomienda de Monzón
< anterior Inici Espanya Aragó Osca següent >
castellano
cercador contacte facebook

Osca

La ciutat i el castell de Montsó estan situats a la riba de la Sosa, prop del Cinca, a causa de la seva situació en un lloc estratègic fou un punt especialment important durant l’època d’enfrontaments entre els exèrcits islàmics i cristians en el segle XI. El lloc havia estat ocupat pels musulmans el 714 i a finals del segle IX el van anar fortificant a partir d’algunes construccions anteriors d’època visigòtica. Les lluites frontereres i de poder en aquest territori es van intensificar a mitjan del segle XI, en aquest context està documentada la intervenció del Cid en una de les ocupacions de Montsó, el 1083. El lloc fou conquerit per Sanç Ramires (rei d'Aragó, 1063-94) l’any 1089, moment a partir del qual es va posar la fortalesa sota el govern d’un castlà. Aquesta situació es va mantenir fins després de la mort d’Alfons el Bataller (1134) que havia llegat a favor dels ordes militars. La intervenció del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en la resolució de la deixa testamentària va fer que el 1143 Montsó passés a mans de l’orde del Temple, lliurament que fou ratificat en diferents ocasions pel papat.

Castell de Montsó
Castell de Montsó

Templers


Hospitalers

 

Castell de Montsó
Castell de Montsó
Castell de Montsó
Castell de Montsó
Detall de la Vista de Montsó (Anton van den Wyngaerde, 1563)
Imatge de Wikimedia

Els templers van començar a organitzar una comanda amb seu al castell i alhora van participar en la repoblació de les terres adjacents tasca en la que va intervenir Pere de Rovira, mestre de la Provença, Aragó i Navarra. El primer comanador de Montsó fou Ramon de Cubells. En aquesta època cal situar també la construcció de les diferents dependències, entre les quals la capella dedicada a Sant Nicolau. Montsó va adquirir una important transcendència dins del Temple, per aquest lloc van passar grans personalitats de l’orde, també va esdevenir seu de les Corts del Regne en diverses ocasions. El 1214, gràcies a la intervenció del papa Innocenci III, va arribar al castell de Montsó Jaume I, que llavors tenia 6 anys, i va quedar sota la custòdia dels templers que van encarregar-se de la seva educació amb la supervisió del mestre Guillem de Mont-rodon. L’estada del Jaume I a Montsó es va allargar fins el 1217 i l’any següent començava el seu regnat efectiu.

Castell de Montsó
Jaume el Conqueridor
Jaume Mateu (s XV)
Imatge del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

Des de la seu de la comanda, els templers van encarregar-se dels afers econòmics, socials i de justícia d’un ampli territori que s’estenia al voltant de la vila de Montsó. Aquesta situació va acabar amb la supressió de l’orde, les seves possessions foren arrabassades mentre que el comanador Berenguer de Bellvís es preparava per la resistència al setge militar que es va desenvolupar entre l’octubre de 1308 i el maig de 1309. Els béns de la comanda foren assignats a l’orde de l’Hospital, que el 1317 va ocupar les dependències del castell. Al costat sud del recinte de la fortalesa hi ha les restes de l’església de Sant Joan, que va tenir culte fins que el 1414 es va ordenar el seu trasllat a la vila, a ponent del castell, un edifici i que encara es conserva tot i que reconstruït amb posterioritat. La comanda hospitalera va passar a dependre de la Castellania d’Amposta. El castell fou objecte de reparacions a causa dels desperfectes causats pel setge de 1308, malgrat tot mai va recuperar el prestigi de l’època templera, va patir els efectes de les guerres que van anar afectant el territori entre els segles XVII i XIX. A començament del segle XIX tenia una utilitat bàsicament militar i pràcticament havia desaparegut la presència hospitalera, que va mantenir-se a Montsó fins la desamortització.

Castell de Montsó
Castell de Montsó
La torre de Jaume I i l'absis de l'església de Sant Nicolau

Castell de Montsó
Castell de Montsó
La torre mestra
Castell de Montsó
Castell de Montsó
La torre mestra
Castell de Montsó
Peveter d'època islàmica
Procedent de Montsó
Museu del Louvre (Fotografia: Musée du Louvre / Hughes Dubois)

Castell de Montsó
Castell de Montsó
Església de Sant Nicolau
Castell de Montsó
Castell de Montsó
Església de Sant Nicolau
Castell de Montsó
Castell de Montsó
Església de Sant Nicolau

Castell de Montsó
Castell de Montsó
Església de Sant Nicolau
Castell de Montsó
Castell de Montsó
Església de Sant Nicolau
Castell de Montsó
Vista de Montsó
Gravat de Sieur de Beaulieu (1668)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Castell de Montsó
Castell de Montsó
Castell de Montsó
Castell de Montsó
Dependències del costat sud del recinte
Castell de Montsó
Castell de Montsó
Torre de Jaume I

  Castell de Montsó
El castell de Montsó
Gravat de Francesc J. Parcerisa (Recuerdos y bellezas de España, 1844)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
 

Bibliografia
- CASTILLÓN, Francisco (1989). El Castillo de Monzón. Ayuntamiento de Monzón
- CASTILLÓN, Francisco (2010). La encomienda templaria de Monzón (siglo XII). Actes de les Jornades Internacionals sobre els orígens i l’expansió de l’orde del Temple a la Corona d’Aragó (1120-1200). Diputació de Tarragona
- MIRET I SANS, Joaquim (2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Casa de la Caritat. Barcelona, 1910 (Reed. Pagès Editors. Lleida, 2006)
 

Situació:

El castell de Montsó es troba enlairat sobre la ciutat

Baldiri B. - Gener de 2010 / Actualitzat novembre de 2019