L’església de Puilampa és l’única resta aparent d’una antiga casa de canonges. Aquest lloc és conegut documentalment des del 1132 quan fou repoblat a instàncies d’Alfons I el Bataller. El 1151 fou donat per Ramon Berenguer IV a l’hospital i priorat de Santa Cristina de Somport amb la intenció que els canonges d’aquell lloc dels Pirineus hi establissin una casa.
Puilampa s'hauria afegit a la llarga llista de centres regentats pels canonges de Santa Cristina en els que es donava assistència als viatgers. El papa Eugeni III (1145-1153) esmenta Puilampa relacionant-lo amb Santa Cristina, però sense cap referència a l'església, el que fa pensar que en aquell moment encara no s'havia aixecat. Actualment, només es conserva l'església, una construcció de nau única amb un absis orientat a llevant, probablement consagrada el 1191. Aquesta construcció va passar a mans particulars amb la desamortització i ara s'ha restaurat. A la façana de ponent s'obre una portada romànica centrada per un timpà i amb sis columnes a cada costat, amb els seus capitells.
- IMB (2010). Enciclopedia del románico en Aragón. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- OCÓN, Dulce (2009). Las portadas de Puilampa y El Bayo: simbología de la puerta sagrada en dos iglesias de Cinco Villas. Románico, Revista de arte de amigos del románico, núm. 8
- OLIVAN, Francisco (1974). La iglesia cisterciense de Puylampa (estudio hstórico-arqueológico). Boletín de la Real Academia de la Historia, núm. 19-21
Al sud de Sádaba