Hospital i priorat de Santa Cristina de Somport
Canonges agustinians ? / Orde de Santa Cristina ? / Sant Sepulcre ?
Osca (Aragó)
     

Es tracta d’un hospital o centre assistencial situat al vessant sud del coll de Somport, al terme d’Aísa, Osca. Aquesta casa es va fundar per donar assistència als viatgers que transitaven pel coll, un lloc de pas molt dificultós a l’edat mitjana. Tant la casa d’Aragó (Pere I, Alfons I...) com el vescomtat de Bearn van donar suport a l’hospital amb l’objectiu de facilitar el trànsit per aquest sector dels Pirineus. Hom atribueix la fundació de la casa a Gastó IV de Bearn (1090-1131). És en aquesta època que hi ha constància d’importants donacions de caire econòmic pel suport de l’hospital, com ara Pere I d’Aragó (l’any 1100), la comtessa Talesa (esposa de Gastó IV, l’any 1104) i Alfons I el Bataller el 1115, confirmant la seva fundació i assignant-li més béns, com ara el priorat de Puilampa.

Santa Cristina de Somport
Santa Cristina de Somport
Fotografia de Mgasm, a Wikimedia

Més endavant, el 1216, quan la casa va aconseguir la seva màxima expansió, el papa Innocenci III li donava protecció alhora que esmentava les cases que en aquell moment depenien de Santa Cristina. Els béns i cases que formaven el patrimoni de l’hospital s’estenien pels dos vessants dels Pirineus, el Bearn i Osca, amb cases a Jaca, Tarazona, Sòria, Saragossa... Pel que fa a la comunitat que tenia cura de l’hostatgeria, hom coneix que es tractava de canonges que seguien la Regla de Sant Agustí, a causa de la seva expansió hom parla d’una congregació i fins i tot d’un orde independent: l’Orde de Santa Cristina. En aquest sentit també hi ha qui considera aquesta casa i les seves dependències com una mena de província autònoma dintre de l’orde del Sant Sepulcre.

La decadència de la casa va arribar amb les guerres de Religió que van afectar el vessant nord dels Pirineus on es van perdre les possessions que hi mantenien. A començament dels segle XVI aquelles pèrdues van significar una davallada econòmica important, alhora que la inestabilitat política va forçar en la pràctica l’abandó de la casa de Somport, on hi van deixar una presència testimonial mentre la comunitat es va refugiar el 1569 a Jaca. A finals del segle XVI la casa de Jaca estava molt debilitada i el 1597 la comunitat fou acollida a la canònica de Montearagó, desapareixent definitivament. Les propietats de Santa Cristina passaren als dominics entre el 1607 i 1613 i en endavant s’encarregaren d’administrar-los. El lloc de Santa Cristina amb les seves construccions es van perdre a partir de la desamortització, darrerament s’han excavat les seves restes.


Bibliografiaa
- LALANA, Francisco (reed, 1989). Historia de el Monasterio Real de Sancta Christina de Summo Portu de Aspa. Instituto de Estudios Altoaragoneses
- ONA GONZÁLEZ, José Luis (1999). Fulgor y ocaso del Hospital de Santa Cristina. A Trébede. Núm. 24
- ORDÓÑEZ, Valeriano (1996). La orden del Santo Sepulcro en Santa Cristina de Somport. A II Jornadas de Estudio. La Orden del Santo Sepulcro. Saragossa: Centro de Estudios de la Orden del Santo Sepulcro
 
Baldiri B. - Maig de 2013 / Actualitzat maig de 2019
Tornar