|
La
fundació del monestir de Santa María de Veruela té a veure amb la
voluntat repobladora d’aquest territori impulsada per Garcia Ramírez
de Navarra el Restaurador. Dins d’aquest context, el 1145 el rei va
fer donació del territori als cistercencs procedents de l’abadia
d’Escaladieu (Migdia-Pirineus). El lloc va gaudir de la
protecció del poder i Ramon Berenguer IV (1154), el seu fill Alfons
el Cast i el papa Alexandre III van confirmar i ampliar aquella
dotació fundacional. |
|
|
Gràcies a aquest
patrocini, el monestir va esdevenir el centre d’un poderós domini,
sobretot en el segle XIII, sota la protecció de Jaume I. Al segle
XIV el lloc va patir els efectes de la guerra entre Pere el
Cerimoniós (Corona d’Aragó) i Pere el Cruel de Castella, que va
afectar particularment aquestes terres i també el propi monestir. Ja
al segle XV el lloc va entrar en decadència i a partir del 1472 va
començar a patir la direcció d’abats comendataris. Un segle més tard
el monestir va gaudir d’una important recuperació que va permetre
emprendre noves obres de construcció en diferents dependències del
monestir. Fou abandonat pels cistercencs arran de la desamortització
(1835) i entre el 1877 i 1972 el lloc fou ocupat pels jesuïtes. Ara
és de propietat pública.
|
|
