|
En aquest lloc hauria existit una primitiva església
aixecada en el segle VIII o IX, aquell primer edifici
figura esmentat per primer cop el 896 en una donació
efectuada per don Gonzalo (fill d’Alfons III i la reina
Jimena). Consta que el 951 Adefonsus va restaurar
aquella església, hom pensa que aquest personatge era de
sang reial, potser el mateix rei Alfonso Froilaz, fill
de Fruela II d’Astúries. El 1006 la reina Velasquita
(primera esposa de Beremund II de Lleó) va donar San
Martín de Salas, amb la categoria de monestir i que
pertanyia al patrimoni propi de la donant, a l’església
de San Salvador d'Oviedo. Més endavant, el 1020, encara
hi ha constància d’una nova donació del «monestir de San
Martín» efectuada per l’abat Alfonso a uns particulars,
sense esmentar en cap moment l’església de San Salvador. |
|
L'actual església de San
Martín de Salas |
?
|
|
|
L’església
actual és el resultat de les múltiples modificacions
portades a terme en el decurs del temps en l’edifici
medieval, sobretot en el segle XV. El lloc és conegut a
causa d’haver conservat fins l’any 1980 una valuosa col·lecció
d’epigrafia i elements decoratius preromànics encastada
en els seus murs, aquests elements foren arrancats de
manera gens ortodoxa, però es van poder salvar i ara es
conserven al Museo Prerrománico de San Martín, a la
mateixa vila de Salas. |
|
Reproducció dels elements
preromànics |
Reproducció dels elements
preromànics |
|
