|
Aquest seria originàriament un monestir de tipus
familiar la fundació i patrocini del qual haurien estat
vinculats a algun llinatge, possiblement els Álvarez,
durant la segona meitat del segle XII. Al segle següent
s’esmenta la comunitat femenina de Villamayor ja
consolidada. Sense tractar-se d’un monestir poderós,
sembla que va tenir certa influencia en el territori
immediat. Durant el segle XIV hi ha constància d’alguna
actuació destinada a redreçar la disciplina dins
l’establiment, que es trobaria en una situació de
relaxament, això va comportar fins i tot el tancament
temporal del monestir a finals del segle XIV i
començament del XV. |
|
|
En aquella
mateixa època el monestir de San Martín de Soto fou
fusionat amb aquest, aportant el seu important
patrimoni, el que va donar un nou impuls a la casa. Un
segle més tard, a començament del XVI, des de la
Congregación de Valladolid es van fer passos per
aglutinar aquest monestir amb el de
San Pelayo de Oviedo, fet que es va concretar l’any
1530. Tot plegat va encetar l’oposició de la comunitat
de Villamayor, que va recórrer sense èxit aquella
decisió. El lloc de Villamayor va quedar com a priorat
de San Pelayo que administrava el lloc i les seves
rendes. Actualment només es conserva una part de
l’església romànica del monestir, amb l’absis i la
portada. |
Santa María de Villamayor |
