Monestir de Santa María de Rioseco

Quintanajuar / Quintana Suari / San Cipriano Montes de Oca / Riui Sicci / Rivus Siccus

(Valle de Manzanedo, Burgos)

Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
(* Fotografies d'abril de 2011)

L'origen del monestir cistercenc de Santa María de Rioseco cal cercar-lo en un assentament monàstic anterior, situat a Quintanajuar, al sud d'aquell. La data de fundació del qual és desconeguda, possiblement tenia un origen eremític. Hom coneix que, el 1139, Alfons VII l'Emperador va fer la donació d'una església en ruïnes al monjo Christoforo, del monestir de Quintanajuar. El 1142 s'esmenta una altra donació, amb els mateixos intervinents.

Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
El monestir des de l'Ebre

Tot i que s'ha especulat que llavors ja era una casa cistercenca, el més probable és que es tractés d'un establiment de fundació privada, de caràcter benedictí. Manrique situa la data de fundació de la casa cistercenca en l'any 1147, i Janauschek el 1148. No hi ha notícies significatives de Quintanajuar en aquesta època, l'any 1184 la comunitat s'havia traslladat a San Cipriano Montes de Oca, a llevant de Burgos, però també van acumular i mantenir propietats al Valle de Manzanedo, lloc on es van traslladar el 1204, però poc després, el nou assentament sembla que fou víctima d'una inundació i es va plantejar un nou trasllat, en un indret proper, més elevat, on es va aixecar el monestir definitiu. També és possible que el canvi d'ubicació estigués motivat per la millor situació i amplitud que gaudia. Aquest darrer trasllat es va fer efectiu entre els anys 1235 i 1236.

El monestir de Rioseco va quedar afiliat a Santa María de Valbuena (Valladolid), dependència que es va mantenir fins al 1444, moment en què el papa Eugeni IV la va suprimir. L'església gòtica que encara es conserva és de la primera època (segle XIII), en canvi, el claustre és una construcció posterior (1595-1638). Durant el segle XIX, la casa va patir els efectes de les inestabilitats de l'època, el 1809, els monjos van haver de fugir a causa de l'ocupació francesa i no van poder tornar fins al 1814, recuperant els espais. Encara no s'havia refet econòmicament, quan va patir una segona exclaustració durant el Trienni Liberal, amb la pèrdua de diverses propietats, com ara algunes de les granges que ajudaven al seu manteniment. El 1835, amb la desamortització, es va suprimir definitivament el monestir. La propietat es va dividir i amb el pas dels anys es va anar perdent, quedant abandonat i víctima de l'espoli, ara es troba en ruïnes, tot i que les restes encara són força importants i en procés de recuperació i restauració.

Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco

Filiació de Rioseco

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Capçalera de l'església
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Interior de l'església
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Interior de l'església
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Interior de l'església
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Interior de l'església
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Interior de l'església
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Interior de l'església
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Claustre
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Claustre
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Claustre
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Sagristia
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco
Volta de la sagristia
Santa María de Rioseco
Santa María de Rioseco

Bibliografia:
  • ANDRÉS ORDAX, Salvador; i altres (2003). Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa
  • BANGO, Isidro G.; dir. (1998). Monjes y monasterios, el Císter en el medievo de Castilla y León. Junta de Castilla y León
  • CADIÑANOS, lnocencio (1999). El monasterio de Santa María de Rioseco. Cistercium, núm. 215
  • CALERO, María del Carmen (1997). Índice de documentos del libro de privilegios reales del monasterio de Santa Maria de Rioseco (1126-1481). Cuadernos de estudios medievales, núm. 17
  • GARCÍA SÁINZ DE BARANDA, Julián (1960-1967). Fuentes para la historia de Castilla: El monasterio de monjes bernardos de Santa María de Rioseco y su cartulario. Boletín de la Institución Fernán González, núm. 153-168
  • GONZÁLEZ, HIpólito (1964). Un famoso monasterio cisterciense burgalés olvidado: Santa María de Rioseco. Cistercium, núm. 92
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • LÓPEZ MATA, Teófilo (1950). El monasterio de Santa María de Rioseco. Boletín de la Institución Fernán González, núm. 113
  • LÓPEZ SOBRADO, Esther (2011). Santa María de Rioseco, el monasterio evocado. Proyecto Aldaba
  • MANRIQUE, Angel (1642). Cisterciensium Annalium, Vol. 2. Lió: L. Anisson
  • SÁENZ TERREROS, María Victoria (1979). El monasterio de Santa María de Rioseco. Boletín de la Institución Fernán González núm. 193

Situació:
Vista aèria

El monestir és prop de l'Ebre, a ponent de Medina de Pomar