Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Monestir de Santa María de Valbuena
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Valladolid següent >
castellano
cercador contacte facebook

Valladolid

Aquest monestir es va fundar l’any 1143 a iniciativa d’Estefania d’Urgell, filla del comte Ermengol V i néta del comte Pedro Ansúrez, hom ha suposat que de bon començament era una casa benedictina però el 1151 pertanyia al Cister i hi van arribar monjos d’aquell orde procedents del monestir de Berdoues (Berdoas, Gèrs) i Valbuena va quedar com filial d’aquella abadia gascona. Gràcies a la protecció i sobretot les donacions que va rebre de la corona de Castella i Lleó (Alfons VII, Sanç III i Alfons VIII) i del papat, aquest establiment va aconseguir una gran prosperitat i va acumular un important patrimoni material. San Andrés de Valvení hi va passar a dependre el 1165, fins el 1175, data en que es va independitzar.

Valbuena
Monestir de Valbuena

Cistercencs

 

Valbuena
Façana de l'església
Valbuena
Porteria

Després d’una etapa de certa decadència, la casa es va recuperar gràcies a la reforma que hi va introduir fra Martín de Vargas que en va fer la seu de la Congregación Cisterciense de Castilla (fins el 1553) alhora que deixava de dependre de Berdoues per quedar subjecte al monestir de Santa Maria de Poblet. Durant el segles XVII i XVIII es feren obres molt importants en el monestir alhora que aplegava un important patrimoni mobiliari. La vida monàstica de la casa es va veure trasbalsada amb els esdeveniments del segle XIX, primer amb l’ocupació durant la guerra del Francès, després la exclaustració temporal durant el Trienni Liberal i finalment la desamortització que va significar l’expulsió definitiva de la comunitat i el seu pas a mans particulars per dedicar-lo a l’explotació agrària. A partir de 1950 el lloc es va colonitzar i finalment fou adquirit pel bisbat de Valladolid. Durant la segona meitat del segle XX i sobretot a finals d’aquesta època el lloc s’ha anat restaurant i ara és la seu de la Fundación Las Edades del Hombre.

Valbuena
Monestir de Valbuena
Fotografia del Catálogo Monumental de Esapaña. Valladolid (1916)

Valbuena
Pati interior
Valbuena
Monestir de Valbuena

Valbuena
Monestir de Valbuena
Valbuena
Monestir de Valbuena
Fotografia del Catálogo Monumental de Esapaña. Valladolid (1916)
Valbuena
Monestir de Valbuena

Valbuena
Capitells del claustre
Valbuena
Capitells del claustre
Valbuena
Decoració mural del claustre

Valbuena
Monestir de Valbuena
Valbuena
Monestir de Valbuena
Valbuena
Monestir de Valbuena

Valbuena
Retaule major, segle XVIII
Valbuena
L'Assumpció, al retaule major
Valbuena
Angelot del retaule

La capella funerària de San Pedro, del segle XIII, amb alguns nínxols amb importants restes de decoració pictòrica.

   
Valbuena
Capella de San Pedro
Valbuena
Nínxol decorat amb escenes d'una batalla
Valbuena
Valbuena Valbuena Valbuena
Valbuena
Decoració de músics en un nínxol de la capella
Valbuena
Monestir de Valbuena
Nínxol amb un personatge coronat i una dama
Segons alguna font es tractaria d'Alfons VII l'Emperador
i d'Urraca Fernández, filla de la fundadora i amant del rei

Valbuena
Escriptori
Valbuena
Monestir de Valbuena
Escut de la Congregación Cisterciense de Castilla

Bibliografia:
- ANTÓN, Francisco. Monasterios medievales de la província de Valladolid. Valladolid: Lib. Santarén, 1942
- VICENTE PRADAS, José María; MARTÍN LOZANO, José Enrique. Monasterio de Santa María de Valbuena. Lleó: Edilesa, 2006
 

Situació:

El monestir de Valbuena es troba a llevant de Valladolid, entre aquesta ciutat i Peñafiel


Monestir de Valbuena

Baldiri B. - Juny de 2012