Aquest
monestir es va fundar l’any 1143 a iniciativa
d’Estefania d’Urgell, filla del comte Ermengol V i néta
del comte Pedro Ansúrez, hom ha suposat que de bon
començament era una casa benedictina però el 1151
pertanyia al Cister i hi van arribar monjos d’aquell
orde procedents del monestir de Berdoues (Berdoas, Gèrs) i Valbuena
va quedar com filial d’aquella abadia gascona. Gràcies a
la protecció i sobretot les donacions que va rebre de la
corona de Castella i Lleó (Alfons VII, Sanç III i Alfons
VIII) i del papat, aquest establiment va aconseguir una
gran prosperitat i va acumular un important patrimoni
material. San Andrés de Valvení
hi va passar a dependre el 1165, fins el 1175, data en
que es va independitzar. |
|
Després
d’una etapa de certa decadència, la casa es va recuperar
gràcies a la reforma que hi va introduir fra Martín de
Vargas que en va fer la seu de la Congregación
Cisterciense de Castilla (fins el 1553) alhora que
deixava de dependre de Berdoues per quedar subjecte al
monestir de Santa Maria de Poblet. Durant el segles XVII
i XVIII es feren obres molt importants en el monestir
alhora que aplegava un important patrimoni mobiliari. La
vida monàstica de la casa es va veure trasbalsada amb
els esdeveniments del segle XIX, primer amb l’ocupació
durant la guerra del Francès, després la exclaustració
temporal durant el Trienni Liberal i finalment la
desamortització que va significar l’expulsió definitiva
de la comunitat i el seu pas a mans particulars per
dedicar-lo a l’explotació agrària. A partir de 1950 el
lloc es va colonitzar i finalment fou adquirit pel
bisbat de Valladolid. Durant la segona meitat del segle
XX i sobretot a finals d’aquesta època el lloc s’ha anat
restaurant i ara és la seu de la Fundación Las Edades
del Hombre. |
Monestir de
Valbuena
Fotografia del Catálogo Monumental de Esapaña.
Valladolid (1916) |