El 912,
Garcia I de Lleó, fill d’Alfons III el Magne, va fer
donació de diverses esglésies a aquest monestir en
suport a la comunitat aquí establerta; li van seguir
altres donacions efectuades els anys següents. Això
indica que ja existia i hom considera que era molt
antic. En aquell moment el rei devia reedificar o
restaurar l'antic cenobi anterior, inicialment dedicat
a Santa Eulalia i San Vicente. |
|
|

Ruïnes del
monestir |

San Pedro de
Eslonza |
|
L’any 918
Ordoño II li va fer donació de més béns, però el 988 fou
destruït per una ràtzia d’Almansor. Entre aquesta
darrera data i el 1099 va continuar la seva existència,
però de manera molt precària.
El 1099 fou
restaurat per l’infanta Urraca (filla de Ferran I de
Lleó) que li va donar el monestir de San Juan de Lleó
(intramurs de la ciutat), el de San Adriano de Baños i
el de San Juan de Verbio, a Astúries. A més d’altres
béns i diversos llibres. Seguidament es va beneficiar de
més donacions i privilegis, pels quals gaudia de
jurisdicció civil i criminal. A més dels monestirs
esmentats li pertanyien Santa María de Algadefe (donat
per Alfons VI), San Miguel de Bercedo (Astúries) y Santa
María de Villafáfila (donat per Alfons VII). |

San Pedro de
Eslonza |
|
El
monestir va arribar al segle XVI en un estat de profunda
decadència, les construccions es trobaven en perill de
ruïna i fins i tot el règim intern de la comunitat
s’havia relaxat. A causa d’això hom va optar per
posar-lo sota l’autoritat de la Congregació de San
Benito de Valladolid i en aquest sentit el papa Juli II
va emetre una butlla (l’any 1512) que el monestir no va
acceptar i no fou acatada fins que l’any següent el papa
Lleó X va emetre una segona butlla. |

San Pedro de
Eslonza |
|
A mitjan
del segle XVI, l’estat de decadència era tan acusada que hom va optar
pel seu trasllat al Colegio de San Vicente de Salamanca, el que va
encendre una fervent oposició per part de la comunitat i dels habitants
de les rodalies. El monarca Felipe II va protegir el monestir, el que va
aturar el trasllat.
En aquesta època, sota l’abadiat de Diego de Lucio (1544-1553), van
començar les obres d’una nova església i claustre. A finals de segle
s’acabaren les obres d’aquest darrer. A partir del 1551 l’establiment
monàstic va passar a ser un col·legi i casa d’estudis per a religiosos,
el que va donar cert impuls a la seva precària situació.
|

La portada del
monestir, ara a l'església de Renueva (Lleó |

El monestir
abans de la retirada dels darrers elements arquitectònics |
|
|