Monestir de Santa María de Gradefes
Santa María la Real / Cistercenques de Gradefes
(Gradefes, Lleó)
L’establiment del monestir de Santa María de Gradefes fou impulsat a iniciativa de Teresa Pérez (?-c 1186). Aquesta dama i el seu espòs, García Pérez, pertanyents a la noblesa local, havien rebut d’Alfons VII diverses possessions en agraïment pels seus serveis, entre les quals, les terres de Gradefes. Garcia Pérez va morir el 1164 i fou ella qui es va encarregar de la fundació del monestir i de proveir-lo dels béns necessaris per a la seva subsistència.
L’any 1168 va poder fer efectiva la fundació del monestir que havia començat a construir dos anys abans. Per formar la seva comunitat va fer venir monges del monestir de Tulebras (Navarra), ella mateixa va professar com a monja i en va ser la primera abadessa. Sembla que Teresa Pérez també va participar en la fundació o refundació d’un altre monestir cistercenc, el de Santa Colomba (Zamora), amb monges de Gradefes (1181). Gràcies a la influència de l’abadessa sobre la casa reial, els monarques van afavorir el monestir amb rendes i privilegis, ajudant el seu desenvolupament.
A la mateixa època també es va fundar el monestir de las Huelgas (Burgos) que fou erigit per voluntat reial en centre del Cister femení, el 1189, l’abadessa de Gradefes va assistir al capítol celebrat a Burgos i més endavant, el monestir fou posat sota la seva tutela. El 1240, Gradefes va participar en la fundació d'una nova casa a Lleó, el monestir d'Otero de las Dueñas, el que dona fe d'una certa vitalitat. A finals del segle XVI, les abadesses van deixar de tenir el càrrec vitalici i en endavant el seu mandat seria per triennis.
Portal de l'església
El 1629 la comunitat es va traslladar temporalment a Medina de Rioseco a causa de la prohibició que els monestirs femenins estiguessin situats en zones deshabitades, però van retornar el 1632 per evitar la pèrdua patrimonial que podia comportar l’abandonament de l’establiment. Després de passar sense gaires inconvenients la Guerra del Francès, va arribar la desamortització, quan van perdre moltes propietats. El 1866 només tenia dues monges i el 1880 s’hi va unir la comunitat de las Huelgas d’Avilés, el 1882 la d’Otero de las Dueñas i encara el 1999, la d’Alcalá de Henares.
Possible sepulcre dels fundadors
Mare de Déu, d'un Calvari (finals del s. XIII)
Museo Arqueológico Nacional
Sant Joan, d'un Calvari (finals del s. XIII)
Museo Arqueológico Nacional
- CALVO, Aurelio (1945). El monasterio de Gradefes. Apuntes para su historia y la de algunos otros cenobios y pueblos del Concejo. Lleó: I. Provincial
- CANAL, José (1988). Doña Teresa Pérez, fundadora del monasterio de Gradefes: su familia, su vida. Cistercium, núm. 175
- CAVERO, Gregoria (2013). Poder y sumisión: las abadesas del monasterio cisterciense de Santa María de Gradefes (ss. XII-XIII). Mosteiros cistercienses. Historia, Arte, Espiritualidade e Patrimonio. Vol. III. Alcobaça
- COELHO, María Filomena (2006). Expresiones del poder feudal. El Císter femenino en León (siglos XII y XIII). Universidad de León
- GONZÁLEZ GARCÍA, Miguel Angel (1989). El arte en el monasterio de Gradefes. Tierras de León, núm. 74
- YÁÑEZ NEIRA, Damián (1968). El monasterio de Santa María la Real de Gradefes y sus abadesas. Lleó: Tierras de León, vol. 8
- YÁÑEZ NEIRA, Damián (1989). El Monasterio de Santa María la Real de Gradefes. Tierras de León, núm. 74
A llevant de Lleó, dins de la població de Gradefes