El segle XIII coincideix amb una època d’esplendor per a l’establiment, amb un notable increment de les seves possessions. En aquest sentit, el 1270 va ingressar al monestir Sança Alfons de Lleó, filla d’Alfons IX de Lleó (1188-1230), que li va fer una important donació en forma de drets i rendes. Va morir aquí aquell mateix any, en olor de santedat.

El segle XIV es pot considerar com de manteniment de l’estat de coses, pràcticament no es detecten noves donacions ni adquisicions. Seguidament va començar la seva decadència; a mitjan del segle XV es van fer alguns passos per aconseguir el seu trasllat, cosa que s’aconseguí el 1486 per mitjà d’una butlla papal. Aquell trasllat no es faria fins més tard, el 1502, deixant el lloc sense comunitat que l’ocupés, les monges de Santa Eufemia es van traslladar al convent de Toledo. El 1608 es va traslladar el cos de Sança, també a Toledo.

El lloc fou venut pel mateix orde de Sant Jaume abans de la desamortització i actualment es conserva una esplèndida església i altres dependències ara dedicades a hostatgeria. El claustre va desaparèixer a començament del segle XIX, a l’interior de l’església es conserven alguns elements d’aquella dependència.

Bibliografia:
- Maria Soledad Ferrer Vidal y Díaz del Reguero. Santa Eufemia de Cozuelos: un monasterio femenino de la Orden Militar de Santiago. En la España medieval 2. 1982