Aquest monestir es va fundar per voluntat del noble Rodrigo Rodríguez Girón i la seva esposa Inés Pérez en uns terrenys que posseïen en aquest indret. La seva voluntat era de lliurar-les a l’orde del Cister perquè hi fundessin un monestir que s’utilitzaria com a lloc d’enterrament per a ells i els seus descendents. La fundació es va portar a terme des del proper monestir cistercenc de Santa María de Benavides (Boadilla de Rioseco, Palència).

El 1215 es va formalitzar un document on es dotava econòmicament el nou establiment, alhora que els fundadors es comprometien a bastir una església i les dependències necessàries per a poder acollir la nova comunitat cistercenca. En aquest document consta que ja existia la comunitat, possiblement la fundació s’havia fet l’any anterior. El 1216, Enric I de Castella va fer una important donació econòmica a favor del nou monestir, exemple que van seguir els descendents dels fundadors.

Altres monarques van fer aportacions al monestir, diversos papes: Honori III, Gregori IX, Innocenci IV i Alexandre IV van confirmar les donacions i drets obtinguts per la comunitat. Mai va arribar a convertir-se en un monestir d’importància, hom sap que entre els segles XVII i XVIII es van reformar les construccions, sobretot pel que fa a les dependències monàstiques.

A començament del segle XIX el lloc es va veure afectat per la Guerra del Francès, que el va deixar en ruïnes i amb la comunitat dispersada. Amb la desamortització el lloc va passar a mans particulars, els béns mobles, especialment els sepulcres dels fundadors, foren venuts i els edificis es van adaptar com habitatge i per les tasques agrícoles de la finca. Es conserva la capçalera romànica de l’església i les restes dels edificis dels segles XVII i XVIII. Els sepulcres es troben a la Hispanic Society, de Nova York.