|
El
monestir i col·legiata de San Pedro de Cervatos està
situat en una important via de comunicació que ja des
d’època antiga unia la costa cantàbrica amb la Meseta. L’església actual té el seu origen en un
monestir del que hom sap ben poca cosa, hauria estat
fundat entre els segles VIII i IX, a l’època en que la
monarquia asturiana va encarregar-se de la repoblació
d’aquest territori. La primera notícia que hom disposa
d’aquesta casa és la concessió d’un fur pel comte de
Castella Sanç García, l’any 999. En el futur el monestir
de Cervatos fou beneficiari de donacions, privilegis i
confirmacions del fur esmentat, pel que va esdevenir un
centre religiós i de poder molt influent. |
|
|
Durant el
segle XII es va aixecar l’església actual i el 1186 la monarquia,
propietària i benefactora de la casa fins aquell moment la va
lliurar (de fet es va tractar d’una permuta amb
Santa Eufemia de Cozuelos, a
Palència) al bisbat de Burgos fet que podria significar la seva
transformació en canònica. En aquest sentit no hi ha notícies clares
del tipus de monestir que es tractava, potser era ja una canònica
des del començament, però amb seguretat des del 1186. Més endavant
s’esmenta sovint el capítol de canonges de San Pedro de Cervatos. Es
conserva una bella església romànica del segle XII, de nau única i
amb construccions adossades al nord. |
San Pedro de Cervatos |
