Monestir de Santa María de Palazuelos
Palatiolis / San Andrés de Valbení / Vallis Benigna
(Corcos del Valle, Valladolid)
L'origen de Palazuelos cal cercar-lo a San Andrés de Valbení, un monestir benedictí documentat des del 1063. A la segona meitat del segle XII el lloc es trobava en decadència i fins i tot, hom suposa que sense comunitat. El 1165 hi va intervenir el rei Alfons VIII que va restaurar monàsticament la casa amb l'ajut de Diego Martínez, un personatge vinculat a la cort i que més endavant també intervindria en la fundació de Santa María de Sandoval (Lleó) i Santa María de Benevívere (Palència).
El mateix any, Diego Martínez va lliurar San Andrés al monestir de Santa María de Valbuena (Valladolid), que hi va instaurar una casa com a dependència d’aquella fins que, el 1175, Alfons VIII ratificava les seves possessions ja com abadia cistercenca independent. El 1213, el mateix Alfons VIII va donar la vila de Palazuelos a Alfonso Téllez de Meneses, i el mateix any, aquest darrer va traspassar la propietat als cistercencs de Valbení, amb la condició que s’hi traslladés la comunitat, fet que es realitzà després de la construcció de la nova abadia, almenys els seus espais imprescindibles. El 1218, ja s’esmenten els monjos de Palazuelos, en lloc de San Andrés.
El 1226 es consagrava l’altar major de l’església nova, encara es conserva la làpida que ho fa constar. El trasllat definitiu s’hauria pogut fer entre els anys 1226 i 1228, el primer monestir va quedar com a propietat de la nova casa, en qualitat de granja. El monestir de Palazuelos, es va convertir, a més, en panteó familiar de la família Meneses. Durant la segona meitat del segle XIII van decaure les donacions, segurament a causa de l’atractiu popular que beneficiaven els ordes mendicants.
Al segle XIV passava per una època de crisi, amb el pas del temps, va anar perdent els seus béns, a més, l’adopció del règim comendatari no va ajudar la seva recuperació. Al segle XVI es trobava en plena decadència, època en què es va reformar pel que fa a l’observança. A mitjan segle, Palazuelos es va convertir en la seu on se celebraven els capítols generals de la Congregació Cistercenca de Castella i també s’hi va establir un col·legi. Tot plegat va quedar estroncat en el segle XIX, primer va patir una ocupació militar francesa, que va malmetre el monestir, però el 1835, va arribar l’exclaustració definitiva i el 1841 es va procedir a la seva subhasta.
A partir d’aquí les construccions van anar patint el pas del temps i l’abandonament, el monestir es va perdre i ara només en resta l’església, gràcies al fet que durant un temps fou utilitzada com a parròquia, però va quedar abandonada més endavant. Molt mal conservada, el 1998 es van esfondrar bona part de les voltes i no fou fins al 1999 que van començar els estudis i feines de recuperació i restauració de l’edifici. El seu mobiliari s’ha perdut o dispersat, només resten alguns sepulcres “in situ” i altres al Museo Diocesano de Valladolid.
Filiació de Palazuelos
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne)
Abadia de Berdoues (Gèrs) / 1137
Monestir de Valbuena (Valladolid) / 1143
Monestir de Palazuelos / 1169
- ANDRÉS ORDAX, Salvador; i altres (2003). Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa
- ANTÓN, Francisco (1942). Monasterios medievales de la provincia de Valladolid. Valladolid: Santarén
- ARA GIL, Julia (2001). El monasterio de Santa María de Palazuelos: un frágil testimonio del pasado. Boletín Real Academia de Bellas Artes de la Purísima Concepción, nº 36
- BALADO, Arturo (2013). Historia de los enterramientos en Santa María de Palazuelos (Valladolid). Estudios de Patrimonio Cultural, núm. 10
- BALADO, Arturo (2015). Recientes intervenciones arqueológicas en el monasterio de Santa María de Palazuelos (Valladolid). Conocer Valladolid 2014
- DE LA TORRE, Araceli (2009). Santa María de Palazuelos. Argaya, núm. 39
- FLÓREZ, Henrique (1765). Viage de Ambrosio de Morales por orden del rey D. Phelipe II. Madrid: Marín
- GARCÍA FLORES, Antonio (2010). Arquitectura de la Orden del Císter en la provincia de Valladolid (1147-1515). Junta de Castilla y León
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MANRIQUE, Angel (1642). Cisterciensium Annalium, Vol. 2. Lió: L. Anisson