Alfons I fou un dels primers monarques d’Astúries, aquell regne va començar la seva expansió des d’aquest territori. A la comarca de Liébana, on es troba el monestir, es van fundar diversos assentaments monàstics i Alfons I (739-757) fou un dels seus impulsors, dintre de la seva política d’assentaments amb la finalitat de consolidar les tasques de repoblació. Els detalls de la fundació d’aquest establiment estan envoltats de llegendes que fins i tot mantenen relats contradictoris, una d’elles té com a protagonista el bisbe Toribi d’Astorga que en el segle V hauria portat de Terra Santa la relíquia de la Vera Creu. Una segona llegenda parla d’un altre Toribi i uns companys seus, cenobites, que es van establir en aquestes terres en el segle VI fundant un monestir dedicat a sant Martí. Malgrat que caldria situar l’origen del monestir en època del rei Alfons I, no és fins el 828 que hom té constància de la seva existència. Possiblement en època de la invasió sarraïna (segle VIII) hauria arribat gent de les terres del sud, portant amb ells les preuades relíquies.

Santo Toribio de Liébana

Santo Toribio de Liébana

El document del 828 és una donació a favor del monestir, establiment que s’anava desenvolupant de manera similar a altres en aquest territori que per la seva situació geogràfica estava poc exposat a les possibles incursions islàmiques. En aquella època la casa era coneguda com San Martín de Turieno (potser en referència a sant Martí de Tours), l’arribada de les relíquies de sant Toribi d’Astorga contribuiria al seu desenvolupament gràcies a l’afluència de devots. Durant el segle X es registra una època de màxima vitalitat del monestir i hom troba nombroses donacions al seu favor, situació que tindria continuïtat durant el segle XI.
 

Sant Toribi
Representat a Diario Sagrado y kalendario general (1779)

Santo Toribio de Liébana