|
L’actual
catedral de Santander té el seu origen en el monestir
medieval de
San Emeterio y San Celedonio, lloc on es
veneraven les relíquies d’aquests sants, concretament
els seus caps. Aquells sants màrtirs foren enterrats a
Calahorra, però arran de la invasió sarraïna les seves
relíquies es van dispersar i els sants caps de
Celdoni i Ermenter van arribar
a Santander on es van disposar en una construcció
situada sobre les ruïnes d’unes antigues termes romanes.
La primera
notícia d’aquesta casa és del segle IX, quan s’esmenta
amb el nom de San Emeterio. El rei de Lleó Alfons VI
(1065-1109) la va beneficiar amb privilegis. Sota el
regnat d’Alfons VII i d’una manera paral·lela al que va
passar en altres cases de la regió (Santillana,
Cervatos...)
aquesta abadia també es va transformar en col·legiata.
El 1187 Alfons VIII li va concedir un fur el que va
contribuir en el desenvolupament de la població al
voltant del monestir. |
|
|
Hom
atribueix al bisbe Juan Domínguez la construcció de l’església
inferior de la col·legiata, destinada al culte dels màrtirs patrons,
aquell Domínguez fou abat de San Emeterio l’any 1218. A partir del
1230 i durant aquell segle es va aixecar l’església superior, el
claustre es bastiria durant el segle XIV. El 1754, després de molts
anys d’espera, el papa Benet XIV va convertir aquella col·legiata en
catedral. Ja en època més recent, cal esmentar l’incendi que va
patir la ciutat de Santander l’any 1941 i que també va afectar de
ple la catedral, ara restaurada.
|
Catedral de Santander |
