Hom suposa
que es tracta d’un monestir d’origen antic, possiblement
del segle IX, època en que es van fundar algunes
institucions monàstiques en aquest territori. Però, de
fet, no és fins el 930 que s’esmenta per primer cop
l’existència d’aquesta casa, tot i que hom l’anomena
basílica. Més segur és el pacte monàstic signat l’any
941 on hi figura ja el monestir de Piasca amb una
comunitat doble, de monjos i monges, amb la seva
superiora, Aylo, possiblement la primera abadessa
d’aquesta casa. En aquell moment seguiria la regla de
Sant Fructuós. Durant aquell segle es troben donacions
al seu favor, que la fa una casa important, especialment
generosa fou la família Alfonso, la seva màxima
protectora i possiblement impulsora de la seva fundació. |
|
L’any 1051
s’esmenta per primer cop un abat d’aquesta casa,
Rodrigo, tot i que en èpoques posteriors es continuen
esmentant abadesses. Possiblement el 1078 la comunitat
de monges es va traslladar a
San Pedro de las
Dueñas, prop de Sahagún, pel que perdria el seu caràcter de
doble. En aquesta època el monestir de Piasca va quedar
vinculat al de San
Benito de Sahagún, però tot fa pensar que mantenint encara el
seu estatus d’abadia. El 1109 torna a trobar-se una
comunitat femenina a Piasca, sota la direcció d’Urraca,
la mateixa abadessa que s’havia traslladat a San Pedro
de Dueñas. |

Santa María de Piasca |