La primera comunitat cartoixana integrada per sis monjos va arribar a Valldecrist el 1385, la fundació d’aquest monestir havia estat impulsada pel llavors infant Martí, que l’any 1396 esdevindria rei de la Corona d’Aragó. Després d’haver obtingut els pertinents permisos tant de la Santa Seu com de la Cartoixa, Martí va adquirir les terres on s’havia d’aixecar la nova cartoixa.
En el moment de la fundació, en el terreny escollit hi havia tres masos, que els monjos arribats d'Escaladei van utilitzar fins que van aixecar el nou monestir. Un d'aquells masos es va fer servir després com a conreria, des d'on s'administraria l'economia de la casa. Martí l’Humà tenia relació amb l'orde de la Cartoixa i especialment amb el monjo Bernat Çafàbrega, un dels integrants de la primera comunitat. Les primeres construccions es van fer a finals del segle XIV, es tractava d'un claustre al voltant del qual es distribuïen sis cel·les i l'església de Sant Martí, consagrada el 1401. Seguidament, ja quan Martí era rei, va començar la construcció de la gran cartoixa.
Al voltant del claustre Major es distribuïen un total de vint-i-quatre cel·les i a ponent d'aquest es va bastir l'església i el petit claustre de la Cisterna amb el refetor i la sala capitular, entre altres dependències comunes. La vida de la cartoixa es va veure afectada pels trastorns propis del segle XIX, començant per una ocupació i expulsió de la comunitat arran de la guerra del Francès (1810), una exclaustració temporal entre el 1820-23 en el marc del Trienni Liberal i l'expulsió definitiva el 1835 amb la desamortització, que va comportar la dispersió dels béns mobles i la pèrdua de bona part de les construccions. Després d'anys d'abandonament, Valldecrist ha començat una nova època de preservació i restauració de les restes que encara es conserven.
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux
Fotografia del Catálogo Monumental de Castellón (1917)
A la Bibliothèque nationale de France es conserva el Portolà de Mecià de Viladestes, una carta nàutica procedent de la cartoixa de Valldecrist i de la que en parla Villanueva en el seu “Viage literario...”, quan encara es conservava en aquest lloc. El portolà està signat i datat (Mecià de Viladestes me fecit in ano MCCCXIII).
Portolà de Mecià de Viladestes
Bibliothèque nationale de France
Portolà de Mecià de Viladestes (detall)
Bibliothèque nationale de France
Portolà de Mecià de Viladestes (detall)
Bibliothèque nationale de France
Anunciació
Gonçal Peris Sarrià
Museu de Belles Arts de València
Verònica de la Mare de Déu
Gonçal Peris Sarrià
Museu de Belles Arts de València
Retaule de Nostra Senyora dels Àngels i l'Eucaristia (c1455)
Tradicionalment considerat procedent de Valldecrist
Joan Reixac i Jacomart
Museu Catedralici de Sogorb
Fotografia de Joanbanjo a Wikimedia
Funeral de Raymond Diocrès
Francesc d'Osona
Museu de Belles Arts de Castelló
Fotografia de Joanbanjo a Wikimedia
Sant Sebastià
Joan de Joanes
Museu de Belles Arts de València
Pietat
Joan de Joanes
Museu de Belles Arts de València
- CANTERA, Santiago; i altres (2008). La Cartuja de Valldecrist (1405-2005). Fund. Mutua Segorbina
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1916). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. III. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- DELICADO, Francisco Javier; i altres (2005). La cartuja de Valldecrist tras las desamortizaciones del siglo XIX. La dispersión... Cuadernos de Valldecrist, núm. 1
- MARTÍN, Enrique (1985). El conjunto monástico de la Cartuja de Val de Cristo. Estudio histórico-constructivo. Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia, núm. 7-8
- MARTÍN, Enrique (1999). Resumen histórico-constructivo de los edificios que contituían el conjunto monástico de la cartuja de Val de Cristo. Scala Dei, primera cartoixa de la Península Ibérica i l’orde cartoixà. Scala Dei
- SERRA, Amadeo; i altres (2009). La capilla de San Martín en la Cartuja de Valldecrist: construcción, devoción y magnificiencia. Ars Longa, núm. 18
- TRAMOYERES, Luis (1917). Catálogo Monumental de la provincia de Castellón
- VILLANUEVA, Joaquín Lorenzo (1806). Viage literario a las iglesias de España. Vol. IV. (Segorve). Madrid: Imprenta Real
Al terme d'Altura, prop de Sogorb