 |
Monestirs de Catalunya |
| Orde de la Cartoixa |
|
|
|
|
|
|
Dins del conjunt de moviments monàstics sorgits de les reformes que es van anar desenvolupant durant el segle XII té espacial significació la Cartoixa, un orde sortit a partir de la figura de sant Bru de Colònia, sense relació amb la Regla de Sant Benet. En aquella època sorgiren alguns corrents inspirats en la vida eremítica i els cartoixans en són els més importants, alhora que encara avui es mantenen sense cap reforma important en els seus costums. Bru va néixer cap el 1030 a Colònia i es va formar en aquella ciutat i a Reims on més endavant va ensenyar a l’escola de l’arxidiòcesi on va tenir conflictes amb l’autoritat eclesiàstica. Això el va impulsar a una vida apartada del món i es va voler retirar per posar-ho a la pràctica, va optar per una vida eremítica, atret per la solitud i el silenci. Amb alguns seguidors va entrar en contacte amb Hug de Grenoble (bisbe d’aquella diòcesi entre el 1080 i 1132 i antic deixeble seu a Reims) el qual el 1084 els lliurà el lloc de Chartreuse on els set primers membres d’aquell monestir es retiraren. |
|
|
||
|
|
||||
|
El lloc conegut més
endavant com la Grande Chartreuse no podria ésser
considerat adient per a establir-hi un monestir segons
els models habituals a causa de seu aïllament i
condicions climatològiques poc favorables. Bastiren un
eremitori amb cel·les independents i espais comuns, on
hi van imposar unes normes molt estrictes d’aïllament
que fins i tot els portaren a situacions de perill, com
ara l’any 1132 quan a causa d’un allau i la manca
d’auxili hi van morir set monjos. Aquesta experiència de
Bru i els seus seguidors no tenia l’objectiu de
convertir-se en un orde o corrent religiós, únicament el
de l’establiment d’un monestir amb una estructura molt
determinada. La segona cartoixa fou fundada a Itàlia pel
mateix Bru, que havia estat cridat a la Santa Seu pel
papa Urbà II, antic deixeble seu a Reims, finalment va
optar per retirar-se al lloc ara conegut com Santo
Stefano del Bosco (Calàbria) on s’hi va establir l’any
1091 seguint el mateix model de la Grande Chartreuse i
on hi va morir el 1101. |
|
|
||
|
|
||||
|
|
||||
|
La fundació de l’orde cartoixà encara trigaria a oficialitzar-se, de fet la primera norma escrita, els Consuetudines (costums) foren redactats pel prior de la Grande Chartreuse, Guigo o Guigues, al voltant del 1127 com a norma pràctica per les diferents cartoixes que ja s’havien anant fundant. El 1140 es va celebrar el primer Capítol General cartoixà en el que hom pot considerar l’acte fundacional de la Cartoixa, la regla no fou confirmada pel papa Alexandre IV fins l’any 1258. Més endavant la Santa Seu l’hi atorgaria el privilegi d’exempció pel que quedaria sota la seva autoritat. Cap el 1145 el monestir de Prébayon (Valclusa) va adoptar els costums cartoixans, esdevenint la primera casa femenina de l’orde. Les seves normes han estat molt poc modificades i no ha passat per les reformes que van anar adaptant les regles i sistemes de vida d'altres ordes monàstics. Es manté, doncs, a les cartoixes l’esperit inicial que combina l’eremitisme el silenci i la solitud amb una limitada vida comunitària en alguns actes i ocasions determinades, tot això fa que la comunicació d’un cartoixà amb l’exterior estigui molt restringida. Les normes estableixen també un estricte règim alimentari, com ara l’absència total de carn i pa i aigua un dia a la setmana. Pel que fa a la vida religiosa, aquesta és estrictament contemplativa, el que no permet ni l’acció pastoral ni l’assistència als fidels. |
|
|
||
|
|
||||
|
L’orde cartoixà es va
expandir per Europa a l’edat mitjana i moderna, amb
fundacions en territoris diferents el que va obligar a
la distribució de les cartoixes en Províncies i
organitzar un sistema de visitadors, però sempre sotmès
a les directrius dels Capítols Generals i amb la
Grande Chartreuse com a casa principal. La primera fundació a
la Península es va portar a terme l’any 1194 amb
l’arribada a Escaladei
dels primers cartoixans, cridats per Alfons el Cast. Des
d’aquest lloc s’anirien fundat les altres cases
catalanes, com ara Sant Pol
del Maresme (1269),
Vallparadís (Terrassa, 1345), que donarien pas a la
fundació de Montalegre
(Tiana, Maresme, el 1415), un vida més efímera va
tenir la cartoixa
d’Araceli (Lleida, 1568). Fora del Principat, els
cartoixans van establir-se a Porta Coeli,
Valldecrist i
Aracristi (País Valencià), Valldemosa (Balears),
Las Fuentes,
Aula Dei,
Cartuja Baja
(Aragó),
Miraflores,
Aniago
(Castella i Lleó), El Paular (Madrid), Scala Coeli (Évora,
Portugal). El territori francès va mantenir un nombre
important de cartoixes: la Grande Chartreuse (cap de
l’orde, Isèra), Bonpas i Prébayon (Valclusa),
Champmol (Dijon,
Costa d’Or), Valbonne i
Val-de-Bénediction (Gard),
entre moltes altres. |
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
 Cartoixa de Valldecrist (Castelló) |
||
|
|
||||
|
|
|
 Miraflores (Burgos) |
||
|
|
||||
 Cartoixa d'Aniago (Valladolid) |
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
|||
|
|
||||
|
||||
| Baldiri B. - Setembre de 2014 |
