Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei
Scala Dei / Scalae Dei / Escala Dei
(la Morera de Montsant, Priorat)
L’origen de la cartoixa d’Escaladei es veu influenciat amb relats i llegendes que es van anar elaborant en èpoques posteriors al seu establiment. Tot i que no es conserva cap document fundacional, l’assentament dels primers cartoixans en aquest indret s’ha de situar durant el 1194. Aquesta casa es va emplaçar en un lloc que fou l’escenari on es van establir diversos eremitoris, el propi nom de Montsant ho avala, en la muntanya i les seves rodalies s’hi haurien establert molts practicants de l’eremitisme, alguns d’ells coneguts, com Ramon de Vallbona, Guerau Miquel o Pere de Montsant; hom coneix també els noms d’alguns establiments d’aquella època, com Santa Maria de Montsant, Poboleda, Bonrepòs, Sant Bartomeu, Vallclara... La manca de concreció ha fet que fins i tot hom hagi situat aquest moviment eremític abans de la invasió sarraïna.
Hom coneix que fou Alfons el Cast (rei d’Aragó i comte de Barcelona entre el 1162 i 1196) qui va cridar els cartoixans perquè s’establissin aquí, i el 1194 van arribar els primers monjos de la Provença, que es van establir a Santa Maria de Poboleda, un dels antics ermitoris que havia quedat abandonat després que la comunitat que l’ocupava es va traslladar a Santa Maria de Bonrepòs i més tard evolucionaria fins convertir-se en un monestir cistercenc femení.
Després de superar les disputes sorgides entre els cartoixans i els primers frares de Bonrepòs, el 1203 la comunitat va rebre de Pere el Catòlic, fill i successor d’Alfons el Cast, un extens territori el que els va permetre deixar l’antic establiment i traslladar-se a un nou indret, molt més apropiat per aixecar una cartoixa. El nou monestir estaria ja en condicions d’habitabilitat el 1215 i tot i que les obres encara continuaven, segurament va ser en aquella data que van canviar d'assentament.
Les valuoses donacions rebudes van fer que la comunitat augmentés considerablement i visqués una època d’esplendor: el 1226 tenia dotze monjos, a més dels frares i donats. A la segona meitat del segle XIII, Escaladei va començar un procés d’expansió, el 1270 fundaren una nova cartoixa a Sant Pol del Maresme i el 1272 la de Porta Coeli, al regne de València. La pròpia casa d’Escaladei també creixia, el 1333 va començar la construcció d'un segon claustre amb dotze cel·les més i el 1403 un tercer amb sis. El 1410 la cartoixa va hostatjar durant uns dies el papa Benet XIII.
El 1452 fou suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs, que volgueren unir a Santes Creus; Escaladei, que sempre havia mantingut diferències d’ordre material amb Bonrepòs va fer valer un pacte amb el papa Nicolau V, pel qual si l’establiment cistercenc fora suprimit, Escaladei en tindria dret. El cas va generar un litigi que finalment es va resoldre amb el repartiment de les propietats entre Escaladei i Santes Creus.
Els béns del monestir i la situació econòmica favorable van permetre la promoció de grans obres al mateix recinte monàstic, sobretot al segle XVIII. Malgrat els episodis de guerra que el van afectar va mantenir la seva vitalitat i poder fins el seu tancament. Entre el 1821 i 1823 va tenir lloc una primera exclaustració, que va fer que els monjos es dispersessin i el lloc fos saquejat. El 1835 i davant els greus incidents succeïts en altres convents propers, els monjos van fugir d’Escaladei, abandonant-lo i deixant-lo a mans dels espoliadors, caient en ruïna. La conreria encara va continuar en ús i ara és un poble dins el municipi de la Morera. La propietat de la cartoixa va passar a la Generalitat (1990) que ha portat a terme obres de restauració i conservació a l'antic recinte monàstic.
- ARAGONÈS VIRGILI, M. (1993). Scala Dei ànima i símbol del Priorat. La Morera de Montsant: Fund. Roger de Belfort
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: F. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1977). Inventari d'esglésies. Vol. 1. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Artestudi
- GORT I JUANPERE, Ezequiel (1991). Història de la cartoixa de Scala Dei. Reus: Fund. Roger de Belfort
- GORT I JUANPERE, Ezequiel (1999). La cartoixa d'Escaladei. Primers temps del monestir. Temps de monestirs. Barcelona: Generalitat de Catalunya
- GORT I JUANPERE, Ezequiel (2008). Escaladei. La cartoixa del Montsant. Albarca: Carxana
- IGLÉSIES, Josep (1957). Scala-Dei. Aiguaforts de la vida monacal. Barcelona: Selecta
- MOLIN, Nicolai (1903). Historia Cartusiana. Vol. 1. Tournai: Cartoixa de Pratis
- PERE DE MANUEL (2003). Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei. Barcelona: Generalitat de Catalunya
- RIU-BARRERA, Eduard; VILA, Josep M. (2009). Les excavacions de la cartoixa d’Escaladei i la seva arquitectura. Aportacions recents. Tribuna d’Arqueologia
- TRENCHS, Josep (1983). El Montsant y sus monasterios: colección diplomática (1164-1212). Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval. Núm. 2. Alacant: Universidad de Alicante
- VALLES, José de (1792). Primer instituto de la sagrada religión de la Cartuxa. M. Barceló