|
El
monestir de Valmont (Vallemonte) fou fundat i dotat el
1169 per Nicolas d'Estouteville (+1177), consta que
depenia de l’abadia de
Notre-Dame d’Hambye (Manche) que segurament va
aportar la primera comunitat a la nova casa. El 1181 els
fills del fundador van confirmar la primera donació,
alhora que hi van aportar encara més béns. Valmont va
patir especialment dels infortunis propis de les
diferents èpoques, a més d’altres desastres. Durant la
guerra dels Cent Anys va resultar saquejada en diverses
ocasions (entre altres, l’any 1419). Altre cop va tornar
a patir els efectes de la guerra (de Religió) que van
arribar-hi en diferents ocasions, com ara l’any 1589. Al
segle següent encara es trobava en profunda decadència,
agreujada per un gran incendi el 1671. |
|
|
El 1676 hom va
intentar la seva incorporació a la congregació de Saint-Maur. Cap el
1710 l’església va caure en ruïna i el 1731 consta que encara es
trobava en ruïnes i s’esperava la seva total demolició. El 1753,
finalment, els maurins es van fer càrrec de la casa i de la seva
restauració. Encara un llamp va afectar l’estructura de l’església
(1789) i la Revolució va impedir la seva restauració; el 1791
l’abadia que havia estat abandonada per la comunitat va passar a
mans particulars. El 1994 hi va arribar la comunitat de monges de
Notre-Dame du Pré, una antiga abadia fundada cap el 1046 a
Saint-Pierre-sur-Dives i poc
després traslladada a Saint-Désir, a tocar de Lisieux (Calvados). En
aquell moment l’església es trobava en ruïnes. |
Abadia de Valmont
Interior de l'església |
