Es tracta d’un monestir femení fundat cap el 684 per sant Filibert de Tournus, molt després del seu primer període d’estada a la regió del Sena, quan ja havia fundat la gran abadia de Jumièges. Aquesta casa va formar part d’una onada de fundacions femenines en aquesta regió i època, amb Fécamp (658) i Pavilly (662), a més d’aquesta de Montivilliers. L’abadia va patir els efectes de les invasions normandes del segle IX de manera paral·lela a moltes altres cases monàstiques i va desaparèixer. La restauració va arribar el 1025, quan l’abat de Fécamp va obtenir el lloc de Villiers (Montivilliers) on es trobaven les ruïnes de l’antic monestir i hi va establir un priorat, aquesta vegada amb monjos ja que Fécamp en aquell moment ja s’havia convertit en una abadia benedictina masculina.

L'església des del claustre

Abadia de Montivilliers
La torre del campanar

L’any 1035 Robert I (1037-1035) va fer-se amb el control de Montivilliers (lliurant a Fécamp l’abadia de Saint-Taurin d’Évreux) i hi va establir una comunitat femenina, que es mantindria en endavant en aquest lloc. En el moment de la seva refundació el monestir va rebre diversos béns, alguns restituïts de l’antiga casa i altres de nous. Va esdevenir una casa especialment poderosa, al voltant de la qual va néixer i es va desenvolupar la vila de Montivilliers el nom del la qual deriva del primitiu Monasterium Villare. A més dels béns materials, el 1035 l’abadia es va veure afavorida pel benefici d’exempció, que també va ajudar al seu desenvolupament. Durant la segona meitat del segle XI i començament del XII es va bastir una gran església romànica.

Planta de l'abadia de Montivilliers
Detall d'un plànol de Lepelletier (Le Havre, 1804)
Bibliothèque nationale de France