Priorat de Saint-Pierre de Bredons
Saint-Pierre i Saint-Paul de Bredons / Bredom / Bredonium
(Albepierre-Bredons, Cantal)
Entre els anys 1048 i 1071, l’abadia de Moissac (Tarn i Garona) fou governada per l’abat Durand de Bredon (†1071), que també exercí com a bisbe de Tolosa de Llenguadoc i era originari d’aquestes terres. Cap al 1060, l’abat Durand féu donació a Moissac d’una capella existent a Bredons i hi promogué la construcció del priorat de Saint-Pierre i Saint-Paul, operació confirmada pel vescomte Guillaume de Murat. L’església del priorat fou consagrada el 1095 i, a partir de llavors, experimentà un notable desenvolupament gràcies al suport rebut dels Murat; fins i tot es va arribar a plantejar la seva transformació en abadia.
En el darrer quart del segle XIII el priorat fou fortificat. El 1317, amb la creació de la nova diòcesi de Saint-Flour, quedà integrat en aquella jurisdicció. Entre els anys 1331 i 1332, el priorat patí greus enfrontaments amb la comanda de Celles (Cantal), que afectaren els seus béns, situació agreujada a mitjan segle per la guerra dels Cent Anys. Amb la decadència, el priorat es transformà progressivament en un capítol de canonges i acabà essent secularitzat. La Revolució en provocà l’abandonament: l’església fou clausurada el 1791 i poc després les dependències priorals serviren de pedrera per a altres construccions. Només se salvà l’església, que ha estat restaurada.
Pilar del claustre de Moissac
- BOUFFET, Hippolyte (1906-07). Le prieuré de Bredom. Revue de la Haute-Auvergne, núms. 8-9. Aurillac
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
L’església del priorat es troba dins la comuna d’Albepierre-Bredons, a ponent de Saint-Flour