Cloister
The Benedictine monastery of Menat has ancient origins; according to tradition, it was restored at the end of the 7th century by Saint Meneleus (Ménelée, † c. 720), probably on the site of an earlier monastic establishment dating back to the time of Clovis I (466-511), when Abbot Brachio is mentioned. Saint Meneleus is regarded as the first abbot of this new period and, from here, he also founded the monastery of Lisseul (Puy-de-Dôme).
From 812 onward, the monastery came under the protection of Louis the Pious, son of Charlemagne and then king of Aquitaine, who granted it lands and privileges and introduced the Benedictine reform promoted by Benedict of Aniane. From that time, Menat became an important abbey with several dependent priories, such as Notre-Dame de Bellaigue, Saint-Myon, and the former monastery of Saint-Saturnin de Vensat, all in the present-day Puy-de-Dôme department. In 1107 Pope Paschal II placed it under the authority of the Abbey of Cluny (Saône-et-Loire).
A finals del segle XIV, sota l’abadiat de Montmorin, s’hi bastí l’absis gòtic de l’església, així com un nou claustre i el refetor. A partir de 1516, la casa fou governada per abats comendataris. Entre 1628 i 1632 es reafirmà la tutela de Cluny. Cap al 1756, l’església fou greument afectada per un llamp que provocà un incendi. El monestir fou clausurat durant la Revolució, quan encara conservava un notable nombre de priorats dependents, tot i que la comunitat només comptava amb quatre monjos. Després de la dispersió, el conjunt fou saquejat i posteriorment venut.
Church portal
El 1802 el culte retornà a l’església, que el 1847 perdé la capçalera gòtica a causa del seu estat ruïnós. Fou substituïda per un absis neoromànic. L’església, de tres naus i cinc trams, conserva el transsepte que comunicava amb la primitiva capçalera. S’hi guarda un antic capitell, ara transformat en una pica baptismal, que, segons la tradició, representa sant Meneleu, el fundador. Es conserven també restes del claustre, del refetor i de la residència abacial.
Capital of the Romanesque ambulatory
now a holy water font
Angel of the Annunciation (16th century)
Church floor plan
Published in Église de Menat (1935)
Cloister
Refectory in restoration
Cloister
Église de Menat (1820-30)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
- GOUDOT, Grégory (2011). Être ou ne pas être clunisien. L’exemple de Saint-Ménélée de Menat (XVIIe-XVIIIe siècles). Revue Mabillon, 22
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 8. París: Bloud et Barral
- MITTON, F. (1935). Église de Menat. Bulletin de la Société d'émulation du Bourbonnais. Vol. 38
- PERSIGAN, Louis (1877). Vie de saint Ménelé : avec un abrégé de la vie de saint Savinien. Le Mans: L.-Gallienne
- ROUGEYRON, Guillaume (1858). Histoire et légendes de l’abbaye de Menat. Clarmont: L. Catholique
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
The monastery of Menat is located north of Clermont-Ferrand, on the road toward Montluçon