Abadia de Saint-André de Lavaudieu
Priorat de Lavaudieu / Comps / Cumis / Vallis Dei / Vau-Dieu
(Lavaudieu, Alt Loira)
El lloc de Comps, més tard conegut com Lavaudieu, és documentat des de l’any 909. Cap al 1050, l’església de Saint-André de Comps fou donada a l’abadia de La Chaise-Dieu (Alt Loira) per Raoul de Lugeac. En aquell moment, Robert de Turlande (c. 1000-1067) impulsava la fundació de l’abadia de La Chaise-Dieu, que incloïa també l’establiment d’una comunitat femenina, la qual es faria realitat a Comps.
La fundació del monestir de Comps es va formalitzar probablement entre els anys 1052 i 1058, data en què ja hi ha constància fefaent de la seva existència. El 1074 hi professà Judith, filla dels comtes d’Alvèrnia, fet que afavorí l’arribada d’importants donacions que consolidaren el priorat i asseguraren la seva prosperitat. En els anys següents les donacions continuaren, i la seva situació li permeté administrar altres esglésies i fundar diversos priorats dependents. També en depengué temporalment el monestir de Santa Maria de Rocca delle Donne (Camino, Piemont).
Després d’aquesta etapa de prosperitat, només interrompuda per alguns conflictes amb La Chaise-Dieu en el darrer quart del segle XIII, el segle XIV comportà una greu inestabilitat, provocada per la pesta i la guerra dels Cent Anys, que conduïren a una certa decadència. El 1344, el papa Climent VI fixà en 80 el nombre de monges, en lloc de les 140 que hi havia hagut fins aleshores. Al segle XV la comunitat visqué una època de relaxament, que obligà fins i tot a intervencions externes per restablir l’ordre. L’any 1487 el monestir canvià oficialment el seu nom de Comps pel de Vallis Dei (Lavaudieu).
Façana de l'església
La darrera priora regular fou Antonia Le Loup (1493-1518). Després, el monestir passà a ser governat per priores comendatàries, designades des de fora. Durant el segle XVI patí els efectes de les guerres de Religió i, durant un temps, la comunitat hagué d’abandonar temporalment el monestir. En aquell període també es produí un progressiu deteriorament de la vida regular. El 1718 la casa fou elevada a abadia, però els darrers anys estigueren marcats per la decadència, fins que el 1791 les monges foren obligades a abandonar el lloc a causa de la Revolució. L’abadia fou posada a la venda i es perdé el seu arxiu.
Malgrat aquestes vicissituds, es conserva un notable conjunt d’estructures del primitiu priorat, després abadia. L’església, d’origen romànic i de nau única, fou ampliada en època gòtica amb una nau lateral al costat nord. Presenta un transsepte obert a la capçalera, amb un absis semicircular central i dues absidioles als braços, no visibles a l’exterior i molt modificada la del costat sud. Conserva una valuosa sèrie de capitells i un extens conjunt de pintura mural dels segles XIII-XIV, de gran interès iconogràfic i estat de conservació desigual.
Creuer
Sobre l’església s’aixeca un campanar octogonal, avui truncat. Al sud hi ha el claustre rectangular, de dos pisos, amb la planta baixa plenament romànica, que conserva una important sèrie de capitells, malgrat algunes pèrdues. Al nord-est es troba la sala capitular, actualment sagristia, i al sud el refetor, de dimensions semblants a la nau de l’església, que encara mostra una bona part de la seva decoració mural al mur de ponent, presidit per la figura de Crist envoltat per un tetramorf.
Nau gòtica
Decoració mural de la volta (s. XIV)
Adam i Eva
Majestat i escenes de la Passió
Flagel·lació, Camí del Calvari i Crucifixió
Crucifixió. Dormició de la Mare de Déu
Martiri de sant Andreu, patró de l'església
La Magdalena
La Mort
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Façana de la sala capitular
Refetor
Decoració mural del refetor
Decoració mural del refetor
Crist romànic conservat al monestir
Il·lustració de L'ancienne Auvergne et le Velay (1843)
Procedent de Lavaudieu
Ara a The Cloisters, Nova York
possiblement del tors anterior (s. XII)
Procedent de Lavaudieu
Ara al Museu del Louvre
© Musée du Louvre / Franck Raux
- AUBERT, R. (2010). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 22. París: Letouzey et Ané
- BRANCHE, Dominique (1842). L'Auvergne au moyen âge. Monastères. Vol. 1. Clermont-F.: Thibaud-L.
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- COURTILLÉ, Anne. Lavaudieu. Les trésors d’une Abbaye. Brioude: Ed. Créer, 2009
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
- MICHEL, Adolphe (1843). L'ancienne Auvergne et le Velay. Histoire, archéologie, moeurs, topographie IV. Atlas. Moulins
Lavaudieu es troba prop de Brioude, cap al sud-est, mentre que La Chaise-Dieu, de la qual depenia, queda més lluny, a llevant