El priorat cluniacenc de Sainte-Croix de La Volte fou fundat l’any 1025 per sant Odiló (c. 961-1049), abat de Cluny (Saona i Loira) i membre de la família dels Mercoeur. Nascut a Saint-Cirgues, molt a prop del monestir, a l’altra banda de l’Alier, Odiló va impulsar la fundació d’aquest establiment, situat en un meandre del riu, dotant-lo amb béns i terres.
Va fer aixecar una primera església i un monestir, que esdevingueren lloc d’enterrament dels membres de la seva família. Gràcies a la dotació inicial i a altres béns rebuts posteriorment, el priorat es convertí en un establiment poderós que, a més d’esglésies, posseïa diversos priorats més modestos com a dependències seves. A començament del segle XV, l’església amenaçava ruïna i, cap a mitjan segle, fou reconstruïda: és l’edifici que encara es conserva, d’una sola nau i capçalera poligonal.
Després de la inestabilitat provocada per les guerres de Religió del segle XVI, els cluniacencs es reorganitzaren. Després de refusar una unió amb la congregació de Saint-Maur, es formà el corrent de l’Estricta Observança, al qual s’adherí la comunitat de La Volte l’any 1671. A la segona meitat del segle XVIII es dugué a terme una nova campanya constructiva per reparar el mal estat dels edificis conventuals; d’aquesta època daten les grans construccions que encara es conserven. El priorat subsistí fins a la Revolució: la comunitat, aleshores formada per set monjos, fou expulsada el 1790.
Amb l’abandó, es va perdre bona part del mobiliari i dels arxius. Es conserven l’església del segle XV, les dependències monàstiques del XVIII i alguns vestigis de les primeres construccions. Entre els béns mobles, sobresurten un Crist romànic (s. XII) i una porta de fusta decorada, anomenada Porta de sant Odiló, de la segona meitat del segle XI. Altres peces es troben actualment fora del priorat, com una parella de píxides (al Museu del Louvre) i una arqueta esmaltada (al Museu del Bargello de Florència).
Crist romànic (s. XII)
Porta de sant Odiló (s. XI)
Foto de Pierre Taillefer
® Ministère de la Culture (France)
Porta de sant Odiló
Foto de Barbillat
® Ministère de la Culture (France)
Esquema de la planta de l'església
Il·lustració de L'ancienne Auvergne et le Velay (1843)
Píxides procedents del monestir
Foto: Musée du Louvre / Philippe Fuzeau
- AUBERT, R. (2010). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 22. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
- FOURNIER, Fr. (1959). Histoire anonyme de la fondation du prieuré de Lavoüte-Chilhac par Odilon, abbé de Cluny. Bulletin philologique et historique, 1958
- MICHEL, Adolphe (1843). L'ancienne Auvergne et le Velay. Histoire, archéologie, moeurs, topographie IV. Atlas. Moulins
- ROUX-PERINO, Julie (2008). Cluny. Vic-en-Bigorre: MSM
- VIGIER, Jean (2000). Odilon et le monastère bénédictin Sainte-Croix de La Volte. Créer
La Volte pertany a la comuna de Lavoûte-Chilhac i està situada en un meandre de l’Alier, al sud de Brioude