Abadia de Saint-Robert de La Chaise-Dieu
SS Vitalis & Agricolae / Casam Dei / Casa Dei
(La Chaise-Dieu, Alt Loira)
L’origen de l’abadia de La Chaise-Dieu està estretament vinculat a la figura de Robert de Turlande (c. 1000-1067), que l’any 1043 es retirà amb alguns seguidors al lloc on, poc després, fundaria aquest gran monestir. El 1046 l’abadia ja era activa i el 1052 obtingué el vistiplau de fundació per part del rei Enric I de França, que li lliurà l’església de Saint-Vital i Saint-Agricole, advocació inicial del cenobi. Aquell mateix any, una butlla papal posava el monestir sota la protecció de la Santa Seu.
La primera església monàstica s’hauria consagrat el 1050 i, el 1067, quan Robert de Turlande hi fou enterrat, la construcció ja estava força avançada. L’obra quedà enllestida el 1095, quan el papa Urbà II la consagrà novament, després de la celebració del concili de Clarmont. Des dels seus inicis, La Chaise-Dieu rebé nombroses donacions i aviat fundà priorats i esglésies sota la seva dependència, que acabarien configurant la congregació de Casa-Dei.
En pocs anys, La Chaise-Dieu esdevingué un centre religiós de primer ordre i un focus de formació per a nombroses personalitats, com ara Hug de Grenoble (1053-1132). Entre els monjos d’aquesta casa destaca també Pierre Roger, que arribà a ser escollit papa el 1342 amb el nom de Climent VI i establí la seva seu a Avinyó. Aquest pontífex impulsà la reconstrucció de l’abadia i, a la seva mort (1352), fou enterrat a l’església monàstica. Les obres continuaren sota Gregori XI (1371-1378).
Gravat (s. XVII)
Bibliothèque du Patrimoine (Clermont-Ferrand)
Robert de Turlande
Robert de Turlande nasqué entorn de l’any 1000 en una família noble i es formà a la canònica de Saint-Julien de Brioude (Alt Loira), on ingressà el 1026. Després d’una estada a Roma, retornà a l’Alvèrnia i decidí retirar-se a la muntanya, al lloc on fundaria el monestir de La Chaise-Dieu acompanyat de dos seguidors. La seva fama de santedat i alguns episodis miraculosos atreieren nombrosos deixebles, fet que permeté la fundació del monestir. Robert morí a La Chaise-Dieu el 1067 i fou canonitzat el 1070.
Robert de Turlande
L’antic monestir romànic fou pràcticament renovat en la seva totalitat. La construcció continuà sota l’abat Jacques de Saint-Nectaire (1491-1518), darrer abat regular elegit per la comunitat. El 1516 l’abadia passà al règim de comenda i el primer abat d’aquesta nova etapa fou Adrien Gouffier de Boisy (1518-1519). Durant aquest període s’inicià la decadència del monestir, agreujada per les guerres de Religió: el 1562 fou saquejat pels hugonots i el 1574 patí un incendi parcial.
El 1640, La Chaise-Dieu fou incorporada a la congregació de Saint-Maur, que en reformà la vida monàstica. El 1645 un nou incendi obligà a reconstruir part de les dependències. La comunitat es mantingué fins a la Revolució: el 1790 el monestir fou suprimit, els béns espoliats i l’establiment saquejat.
Malgrat aquestes vicissituds, La Chaise-Dieu conserva encara una part important de les seves dependències. L’església, de grans dimensions, és una construcció del segle XIV amb tres naus, sense transsepte, i capçalera semicircular amb cinc capelles radials i una torre adossada de temps de Gregori XI. També es manté parcialment el claustre i algunes sales d’època maurista. Del ric patrimoni artístic cal destacar la sèrie de tapissos, les pintures murals de la Dansa Macabra, el cadirat del cor i l’estàtua jacent del papa Climent VI.
Es conserva una magnífica sèrie de tapissos formada per onze peces de la mateixa alçada però d’amplades diferents, que narren episodis de la vida de Crist combinats amb escenes laterals, a la manera de tríptic. Els relats neotestamentaris es complementen amb escenes de l’Antic Testament que els prefiguren, acompanyades d’inscripcions i medallons amb profetes.
L’obra fou encarregada sota l’abadiat de Jacques de Saint-Nectaire i penjada el 1518. Originalment constava de divuit peces, set de les quals s’han perdut. Tot i això, la sèrie sobrevisqué al saqueig de 1562 i a la Revolució. A aquests tapissos s’hi afegeixen tres peces més: la Crucifixió (relacionada amb la sèrie, però de dimensions diferents), la Nativitat i la Resurrecció. Fins al 2013 s’exposaven al cor de l’església, però després de la seva restauració es conserven en una sala del segle XVIII, amb millors condicions.
L'any 2009, abans del trasllat de la tapisseria
A ) Adam i Eva al Paradís - Anunciació - El velló de Gedeó
B ) - Moisès i l’esbarzer ardent - Nativitat - La vara d'Aaron
C ) Tres soldats davant el rei David - Adoració dels Mags - Salomó i la reina de Sabà
A ) Mical ajuda David a escapar de Saül - Fugida a Egipte - L'ídol de Dagó es trenca en presència de l'Arca
B ) Matança dels sacerdots de Nob - Matança dels Innocents - Atalia fa matar el llinatge de Judà
C ) El pas de la mar Roja - Bateig de Jesús - Bany i guarició de Naaman
A ) El pecat original / Temptacions de Crist / Esaú ven la seva primogenitura per un plat de llenties
B ) Elies ressuscita el fill de la vídua de Sarepta / Resurrecció de Llàtzer / Eliseu ressuscita un noi
C ) David porta a Jerusalem el cap de Goliat / Entrada a Jerusalem / Eliseu és rebut pels profetes de Jericó
A ) Josep venut pels seus germans / Traïció de Judes / Dalila traeix Samsó
B ) Melquisedec dona pa i vi a Abraham / Santa Cena / La caiguda del mannà
C ) Joab mata Abner / El bes de Judes / Caiguda dels àngels rebels
A ) Aquior és lligat a un arbre / Flagel·lació / Job afectat per les úlceres
B ) L'embriaguesa de Noè / Coronació d'espines / Humiliació dels enviats de David
A ) Daniel empresonat pels babilonis / Jesús davant Pilat / Susanna i els vells
B ) Abraham porta Isaac al sacrifici / Camí del Calvari / Elies alimentat per una dona a Sarepta
A ) Lot fugint de Sodoma / Descens als Llimbs / Nabucodonosor condemna tres joves jueus al foc
A ) Josep llençat a la cisterna pels seus germans / Enterrament de Crist / Jonàs tirat al mar
B ) Samsó amb les portes de Gaza / Resurrecció de Crist / Jonàs engolit per un peix
A ) Rubèn s'esquinça el vestit / Les santes dones al sepulcre / Noli me tangere / El rei salva Daniel dels lleons
A ) Josep reconegut pels seus germans / El dubte de Tomàs /Balaam i la somera
B ) Henoc transportat al Paradís / Ascensió de Crist / Elies i el carro de foc
C ) Moisès al Sinaí / Pentecosta / Sacrifici d'Elies
A ) Betsabé i Salomó al tron / Coronació de la Mare de Déu
B ) Ester davant Assuer / Judici de Salomó
C ) Judici Final
Crucifixió
Nativitat
Resurrecció
Es tracta d’una pintura mural al fresc, inacabada, situada en una nau lateral de l’església abacial. Es data entre els anys 1460 i 1470. Sobre un fons rogenc, diversos personatges són representats al costat de figures esquelètiques, en una de les mostres més notables d’aquest tema a França.
La Dansa Macabra
La Dansa Macabra
La Dansa Macabra
La Dansa Macabra
La congregació de Casa-Dei
El monestir de La Chaise-Dieu experimentà un ampli desenvolupament, amb nombrosos priorats i abadies sota la seva dependència. Esdevingué el centre d’una congregació benedictina de la qual formaven part, entre altres, les abadies de Saint-Michel de Gaillac (Tarn), Saint-Nicaise de Reims (Marne), Frassinoro (Emília-Romanya), Borzone (Ligúria) o San Juan de Burgos, fundada per sant Adelelm (san Lesmes, † 1097)), tercer abat de La Chaise-Dieu. També disposava de la propera casa femenina de Saint-André de Lavaudieu (Alt Loira). En total, controlava més de dos-cents priorats, la majoria a França, com ara Chanteuges (Alt Loira) o Saint-Nectaire (Puèi Domat).
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Sepulcre del papa Climent VI
Sepulcre del papa Climent VI
(Biblioteca Valenciana)
(Biblioteca Valenciana)
Cor
Cor
Cor
Tomba dels Àngels músics
Tomba dels Àngels músics
Capitell de l'església primitiva (s. XI)
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BOUDET, Marcellin (1906). Saint Robert de Turlande. Bulletin historique et scientifique de l'Auvergne
- BRANCHE, Dominique (1842). L'Auvergne au moyen âge. Monastères. Vol. 1. Clermont-F.: Thibaud-L.
- BURGER, Pierre (1975). Les tapisseries de l'abbatiale Saint-Robert de La Chaise-Dieu. Brioude: Watel
- CALLIES, Marie-Bernard (1991). La Chaise-Dieu. Abbaye Saint-Robert. Tapisseries et Danse Macabre. St-Ouen: La Goélette
- ERLANDE-BRANDENBURG, Alain (1995). La Chaise-Dieu. Rennes: Ouest-France
- EXCOFFON, Sylvain (2019). L’ordre de la Chaise-Dieu et ses établissements (fin XIVe – début XVe siècle). La Chaise-Dieu, communauté monastique et congrégation (XIe siècle-fin de l'Ancien Régime). Presses Universitaires de Limoges
- FAUCON, Maurice (1904). Notice sur la construction de l'église de La Chaise-Dieu. París: Picard
- GARDON, François. Histoire de l'abbaye de la Chaize-Dieu. Le Puy: Société Scientifique, 1912
- GAUSSIN, Pierre-Roger (1967). Huit siècles d’histoire : L’abbaye de la Chaisse-Dieu, 1043-1790. Almanach de Brioude
- GAUSSIN, Pierre-Roger (1984). La Chaise-Dieu en Languedoc aux XIIIe et XIVe siècles. Les Moines noirs. Cahiers de Fanjeaux, 19. Toulouse: Privat
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 2/5. París: Bloud et Barral
- JUBINAL, Achille (1841). Explication de la danse des morts de la Chaise-Dieu. París: Challamel
- MARTINEZ, Damien; i altres (2019). L’ecclesia vetus de La Chaise-Dieu. Données textuelles et archéologiques. La Chaise-Dieu, communauté monastique et congrégation (XIe siècle-fin de l'Ancien Régime). Presses Universitaires de Limoges
- NODIER, Charles (1833). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Auvergne. París: Didot
- PAUL, Georges (1929). L'abbaye bénédictine de la Chaise-Dieu. París: Champion
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- PELLICCIA, Guerrino; dir. i altres (1978). Dizionario degli istituti di perfezione. Vol. 5. Roma: Ed. Paoline
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- SALET, Francis (1964). Le tombeau de Clément VI à La Chaise-Dieu. Bulletin Monumental, vol. 122
La Chaise-Dieu es troba a llevant de Brioude i al nord de Lo Puèi